Vinaròs - històric de les municipals

Un cop hem dedicat una sèrie d'articles a repassar i analitzar el període electoral comprés entre la celebració de les anteriors eleccions municipals i el moment actual, iniciarem un nou conjunt d'escrits en els quals ens centrarem només en els comicis locals des del final de la dictadura franquista, és a dir, les primeres lliures després de la II República, que van tindre lloc a l'any 1979 i les esmentades al 2011. En total, han estat nou cites amb les urnes per escollir regidors i alcaldes. Per a les dades ens hem basat en els resultats oferits per la plataforma institucional Argos, de la Generalitat Valenciana, i en lloc de recórrer la nostra geografia en ordre alfabètic ho farem en ordre demogràfic, des del municipi més populós, Vinaròs, fins el de menor nombre d'habitants, Castell de Cabres.

Comencem amb la ciutat llagostinera, doncs. El primer partit que va obtindre la victòria l'any 1979 va ser la Unión de Centro Democrático. Ara bé, al no aconseguir la majoria absoluta, el pacte entre els altres dos partits amb representació, el PSPV i la Unitat Popular Independent, van proclamar el socialista Ramon Bofill com primer edil vinarossenc. La UPI va ser una candidatura local integrada pel partit nacionalista català PSAN i per independents. En total es van presentar sis llistes, un nombre que es repetirà, junt a cinc, en totes les eleccions. Les altres tres van ser d'esquerres: el Partit Comunista, el Moviment Comunista del País Valencià i l'Organització Revolucionària de Treballadors. Com a curiositat, de les sis, quatre sigles no hi tornaran a aparèixer en les paperetes: UCD, UPI, MCPV i ORT.

Entre 1983 i 1991, el PSPV va dominar l'escena política vinarossenca, sempre amb Ramon Bofill al capdavant, tot i que solament el 1987 van ser majoria absoluta. La plaça com a segon partit del municipi va estar força més disputada. Així, el 1983, els independents de l'AVI, formació creada des de l'extinta UCD van tindre quatre representants, un per sobre de la quadruple coalició entre Alianza Popular, el Partido Demócrata Popular, la Unión Liberal i Unió Valenciana. Aquesta entesa de dreta regionalista es va disgregar en tres candidatures quatre anys després, afavorint a Alianza Popular, la qual encara es reforçà més en 1991, ja sota la marca de Partit Popular, per damunt del PDP o del Partido Liberal. D'aquesta època també cal destacar el Centro Democrático Social i els comunistes (PCE primer i EU més tard, en coalició amb els valencianistes d'UPV), amb diverses presències al plenari. 

1995 va ser l'any del canvi per dues raons. El creixement de la ciutat va comportar l'augment de regidors de 17 a 21 seients en joc, i d'altra banda, eixos comicis van col·locar el Partit Popular com a la principal força municipal i el PSPV com a immediat perseguidor, una situació que ha mantés fins avui en dia. Els dos grans partits, amb 10 i 9 edils respectivament, depenien de les decisions dels dos regidors d'Esquerra Unida, els quals podien equilibrar la balança en un o en altre costat. El PP va prendre l'equip de govern i el va exercir durant tres anys, fins que el 1998 va aplegar la moció de censura. El popular Jacinto Moliner va haver de cedir el lloc a Ramon Bofill. Junt els tres actors esmentats, a aquella jornada electoral hi van ser presents Unitat del Poble Valencià, que tornava a participar en solitari després de dotze anys, i Unió Valenciana.

Sens dubte, la polèmica moció de censura a un any de les eleccions de 1999 no va resultar al remat beneficiosa per als seus participants. Es va saldar amb una caiguda de dos regidors per als socialistes i altres dos per a Esquerra Unida, qui sortia de l'ajuntament. Per contra, pujaven dos i dos els populars, ara sí amb majoria absoluta i un nou actor, el Partit de Vinaròs Independent. Aquell any seria la darrera participació d'Unió Valenciana a Vinaròs després de tres intents infructuosos, i la primera i última del Partit Democràtic de la Nova Esquerra, una escissió d'EU que es va incorporar al PSOE.

El Partit Popular podria haver revalidat la seua majoria absoluta, però els enfrontaments interns van donar pas a l'escissió de diversos edils en el GIPV, el Grup Independent Popular de Vinaròs, que va estar a punt d'obtindre representació i va suposar una important pèrdua de vots per al PP. El tripartit entre PSPV, PVI i Bloc-Esquerra Verda, amb l'alcaldia de l'independent Javier Balada, va prendre un relleu que van mantindre al 2007, ja sense el GIPV, integrat de nou al Partit Popular, amb el socialista Jordi Romeu com a nou batlle i amb el Bloc fora de l'equip de govern i com a partit frontissa entre govern i coalició en empat. EUPV, sota la marca l'Entesa o amb coalició amb Els Verds i Izquierda Repúblicana, no va assolir cap regidor.

L'etapa PSPV-PVI va tocar la seua fi al 2011. Com dotze anys enrere, els coaligats van davallar, sobretot la baula més feble i van propiciar la majoria absoluta del PP de Juan Bautista Juan. Mentre, el Bloc es feia amb el tercer lloc en perjudici dels independents sumant-hi un altre regidor i entrava al plenari Esquerra, candidatura que ja s'havia presentat quatre anys abans. Finalment, Esquerra Unida va quedar fora un altre cop.