Sant Jordi, 2011-2014

No es pot entendre la política de Sant Jordi sense la figura de Luis Tena. Des de les primeres eleccions després de la dictadura, a l'any 1979, Tena ha estat al capdavant del plenari del municipi, la qual cosa el converteix en el batlle més longeu en el càrrec del nostre territori. Sota el seu mandat, Sant Jordi s'ha enfocat cap el sector del turisme residencial, fet que ha comportat un notable increment de la població forània, que a més, sembla ser que és una entusiasta votant: si a les comarques castellonenques només sol·licita el vot el 16% dels estrangers, a Sant Jordi la xifra es multiplica fins el 56%, el que desperta les sospites de l'oposició per pressumptes censos irregulars. El que sí no és sospita sinó realitat és que els cens santjordienc es manté estable, entorn els cinc-cents veïns, fins l'any 2007, any d'eleccions municipals. Ací, creix fins les set-centes persones i inaugura una curiosa dinàmica: als comicis espanyols i autonòmics el cens oscil·la entre 538 i 584 habitants, als locals i europeus, els únics en que poden votar foranis -i ho han de sol·licitar-, s'eleva fins una forquilla de 700 i 832 habitants, aquesta darrera xifra corresponent a les eleccions municipals del 2011.

Font: Viquipèdia

Polèmica a banda, el Partit Popular va arrabassar amb el 85% dels vots, percentatge que es tradueix en vuit dels nou regidors en joc, com nou són les legislatures de Luis Tena al front de la casa de la vila. L'oposició, mentre, queda conformada per l'única regidora socialista electa. Cal afegir que gràcies a l'augment del cens, Sant Jordi va passar al següent tram de número de regidors, guanyant-ne dos més respecte les corporacions anteriors.

Les eleccions del 2011

Sense aplegar al percentatge de les municipals, als comicis autonòmics el Partit Popular també es va imposar clarament, amb tres de cada quatre vots emesos a candidatures. Per la seua banda, el Partit Socialista del País Valencià va pujar lleugerament fins el 20%. Cap altra formació va sobrepassar els tres punts.

La tendència es va mantindre uns mesos després, per al Congrés de Madrid, sempre de forma molt modesta, el PP baixava i PSPV pujava, encara que els separaven 47 punts. Esquerra Unida, amb un 3,25%, va ser la principal alternativa als dos grans partits.

Les eleccions del 2014

Com és habitual i previsible, a Sant Jordi va tornar a guanyar el Partit Popular per majoria absoluta. Un 68% desitjable per qualsevol llista, però que se suma als xicotets i constants minvaments del suport de l'electorat. Ara bé, molt pitjors se les va trobar el PSOE. Els socialistes van davallar fins la línia del 13%, la més baixa del cicle. Les baixades de conservadors i socialdemòcrates la van aprofitar diversos partits minoritaris que van sobrepassar l'umbral dels tres punts, com ara Esquerra Unida (4%), Compromís i UPyD (3,5% ambdòs).

Curiosament, si introduïm aquestes dades al simulador d'Icon.cat per aventurar unes municipals, hi tornem a la casella d'eixida de l'article, amb els mateix repartiment de regidors que al maig de 2011.