Històricament, Càlig ha estat una de les places fortes dels socialistes maestratencs. Entre les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura i l'any 2007, el Partit Socialista va enllaçar una darrere l'altra la majoria absoluta. Fins a set ocasions, repartides entre els tres mandats d'Agustí Mercè i els quatre de Manuel Anglés.
Per la banda contrària, l'adversari gairebé sempre va ser el gran partit de centre-dreta a nivell valencià i estatal. Així, si al 1979 era la Unión de Centro Democrático, al 1983 va ser la coalició d'Alianza Popular, Partido Democráta Popular, Unión Liberal i Unió Valenciana, i des de 1987, primer AP i el seu continuador, el Partit Popular. La figura d'una tercera candidatura era del tot esporàdica. Als comicis que enceten aquest període hi havia preparada una papereta de l'Organització Revolucionària dels Treballadors, l'ORT, però que es va retirar abans d'hora. I a la dècada dels 90 sorgeix Unió Valenciana, que obté regidor l'any 1999.
L'any 2007 va ser anys de canvis. La vila afrontava la polèmica instal·lació de l'abocador de la Bassa, al terme de Cervera però proper al nucli urbà calijó. Les reinvindicacions veïnals, articulades al voltant de la plataforma antiabocador, van motivar la creació de l'Agrupació d'Electors de Càlig, que es presentava als comicis sota aquesta bandera. La posició tèbia i fins i tot a favor dels socialistes, especialment els comarcals i provincials, van passar-los factura. Encara això, van guanyar les eleccions per solament quatre vots, que traduït a regidors deixava un empat entre PSPV i PP. El desempat el tenia l'edil de l'AEC, que va optar per la segona opció, entrant-hi, a més, a l'equip de govern de José Anglés.
La coalició entre populars i independents es va allargar fins el maig de 2009, mitjada la legislatura, quant Albert Querol, representant de l'AEC, va eixir del govern calijó a causa de les discrepàncies en qüestions d'urbanisme i turisme residencial. Com que l'acord entre AEC i PSPV era difícil, amb l'abocador generant actualitat, els populars van esgotar els dos anys restants sense patir cap moció de censura.
Al 2011, tots tres actors van repetir participació. L'Agrupació d'Electors va concórrer sota el paraigües de la marca Compromís. A més a més, el plenari creixia en dues cadires més, fins aplegar a la xifra d'onze edils. I eixos dos nous seients se'ls va apropiar la candidatura socialista, mentre que PP i AEC-Compromís repetien resultat. D'aquesta manera, Càlig, ara amb Ernestina Borràs, la primera batllesa de la localitat, continua éssent plaça forta del PSPV almenys fins el proper mes de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada