Els processos democràtics santmatevans en el període que abasta des de 1979 fins avui es van obrir amb un empat. Els dos grans partits d'aquelles primeres eleccions, el Partit Socialista i la Unión de Centro Democrático van obtindre cinc regidors cadascun. L'onzé va correspondre a una candidatura independent, qui va afavorir la pujada de l'alcalde del PSPV José Manuel Vilagrasa. Quatre anys després el batlle va revalidar mandat gràcies a la majoria absoluta de la seua llista, mentre que l'espai de centre-dreta era ocupat per la coalició capitanejada per Alianza Popular en lloc de l'extinta UCD. També els independents, ara com Independents de Sant Mateu, van mantindre el representant al plenari.
Els comicis de 1987 es van presentar amb una important novetat: a causa del despoblament, Sant Mateu reduïa els seus edils d'onze a nou. A més a més, ja no hi va haver cap tercera llista: socialistes i populars (encara per AP) es repartirien el plenari. Els resultats també van deixar la novetat: la dreta es feia amb el govern de la capital històrica del Maestrat amb 5 edils per 4 del PSPV. Ramon Arnau va ser l'alcalde aquella legislatura.
A la següent, el PP va presentar com a cap de llista a un vell conegut de la política santmatevana. Manuel Ferreres havia estat ja alcalde entre 1967 i 1974, i désset anys després va retornar al càrrec, ara sí, amb el vistiplau de les urnes. Ferreres ha estat el batlle que més temps ha ocupat la Casa de la Vila en el temps que ens ocupa: vint anys, cinc legislatures consecutives obtenint-hi la majoria absoluta.
Entre 1991 i 2011 no hi va haver moviment de sigles a l'equip de govern, però sí a l'oposició. No hi hauria un tercer partit fins els darrers comicis del segle, quan concórre Unió Valenciana, que a les postres, aconsegueix un escó. Posteriorment, altres candidatures d'aquest signe ideològic, com ara Unión-Unió o Coalició Valenciana, no van tindre la mateixa fortuna. El 2007 fins i tot s'hi va sumar una quarta llista, la de l'Agrupació Progressista de Sant Mateu, que va comptar amb un regidor. Eixe any es van recuperar els onze seients al plenari perduts dues dècades enrere.
Finalment, com hem vist en l'article que analitza els últims tres anys i mig, a les passades municipals, el PSPV va recuperar el govern amb la primera alcaldessa de la localitat, Ana Besalduch, en un marc bipartidista i sense Ferreres com a candidat del Partit Popular (de forma simbòlica tancava la llista).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada