Rhamsés Ripollés serà el candidat socialista a Morella

Segons es desprén de l'article que A. Artero publica al diari Mediterráneo, Rhamsés Ripollés optarà a continuar el seu mandat quatre anys més al capdavant de les files del Partit Socialista del País Valencià de la capital dels Ports. A la notícia, que es pot llegir clicant sobre la imatge, es fa referència a un conjunt de "candidats de perfil jove" del PSPV arreu de les comarques castellonenques, tot citant-hi Ripollés i al candidat de Vinaròs, Guillem Alsina.

Ripollés exerceix de batlle de Morella des de principis d'estiu de l'any 2012, quan va substituir Ximo Puig al ser escollit com a secretari general dels socialistes valencians.

Marta Escudero és la candidata per Compromís de Benicarló

Marta Escudero, portaveu de Compromís a Benicarló, serà la candidata a l'alcaldia cadufera, segons ha comunicat la formació valencianista. La decisió ha estat presa després de celebrar una assemblea extraordinària que l'ha escollida per unanimitat, sense necessitat d'aplegar a organitzar unes primàries municipals. 

Com recull la pàgina web de Compromís Benicarló, Escudero ha apuntat que “Benicarló es troba a un carreró sense sortida. Els que ens van prometre avançar “en la buena dirección” les passades eleccions, s’han perdut. Les rutes que han seguit són erràtiques, no porten a cap lloc. Ara cal trobar nous camins, per fomentar l’ocupació, d’una manera solidària i sostenible, per conservar el nostre patrimoni, les nostres tradicions i les nostres festes, per millorar les nostres infraestructures, per promocionar el nostre poble, per afavorir el nostre comerç, per garantir una educació i una sanitat de qualitat per als benicarlandos. Camins que no obliden la nostra agricultura i pesca, la nostra indústria. Camins que  asseguren uns bons serveis al nostre poble, camins per protegir el benestar dels nostres", unes declaracions que van en la línia de l'escrit que ha dirigit a la ciutadania mitjançant aquesta imatge penjada a Facebook.

Aquesta notícia, que ja es donava per fet, confirma l'ascensió política d'Escudero al llarg d'aquesta legislatura, que va començar com a número sis de la llista que encapçalava Ricardo Mascarell i que va obtindre dos regidors. Aquell dia també va figurar a la llista autonòmica com a número tres. Al novembre de 2012 va ser nomenada secretària local del Bloc Nacionalista Valencià, i cinc mesos després, quan es va constituir la coalició Compromís, va accedir al càrrec de portaveu que encara manté, a l'igual que la membresia a l'executiva nacional del Bloc. Marta Escudero és la segona alcaldable a Benicarló, després de la socialista Xaro Miralles.

Ciutadans Benicarló es va presentar als mitjans de comunicació

Benicarló està copant l'actualitat informativa política comarcal d'aquestes setmanes pel que fa a la qüestió electoral. Dues de les noves propostes que vorem a les municipals caduferes estan en plena campanya, una de promoció, en el cas de Ciutadans, l'altra en primàries, cas de Podem. I sense perdre de vista la dimissió aquest dijous de Sarah Vallés, tinent d'alcalde i que pot esdevindre una significativa baixa de cara a les pròxima candidatura del Partit Popular.

Pel que fa als primers esmentats, Ciutadans, la nova agrupació es va presentar als mitjans de comunicació a principis d'aquesta setmana. Encapçalat pel coordinador local Benjamín Martí, juntament dos membres de la Junta Directiva, Juan José Cornelles i Juan Edo, van repassar algunes de les grans línies d'un projecte que defuig de les etiquetes de dreta i esquerra i es defineix com "un partit de centre i progressista".

Foto: Diari del Maestrat

Segons van apuntar, encara no han escollit la persona que serà la cap de llista d'una candidatura que pretén trobar noves maneres de gestionar la ciutat amb una àmplia participació ciutadana: "crearem grups de treball per a cadascuna de les àrees, per a que siguen els ciutadans els que configuren el nostre programa", apuntà Martí. Quant a temes en concret, es va comprometre a resoldre l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana.

Respecte al transvassament de militants des del Partit Popular a Ciutadans, els compareixents a la roda de premsa van assenyalar que només sobre un 10% d'actuals afiliats han seguit eixe recorregut polític, i aprofiten per obrir les portes a tothom "vinguen del PP, del PSOE, d'UPyD, o d'on vinguen, perque la gent també té dret a rectificar".

A dia d'avui, no hem trobat cap canal social de C's Benicarló, la qual cosa contrasta amb el gran ús, gairebé massiu, que realitza Podem i les dues candidatures al seu si a les diverses xarxes socials.

Compromís Benicarló forma una llista de consens i no celebrarà primàries

Si el dimecres vam publicar un article sobre com afecta el reglament de primàries als grups de Compromís de la comarca, l'endemà, la secció de Benicarló va aprovar que acudirà a les eleccions amb una llista de consens, i per tant, no caldrà la celebració d'aquesta elecció prèvia convocada per als municipis d'entre 20.000 i 100.000 habitants.

Aixi doncs, en assemblea extraordinària, Compromís Benicarló va decidir la composició d'una candidatura que aplegue les diverses sensibilitats, amb almenys l'acord de tres quartes parts de l'assemblea i la ratificació del 80% de la mateixa. "Ja tenim un equip de treball format que d’esta manera pot començar a treballar de cara a les properes eleccions sense haver de passar pel procés de primàries, guanyant així un temps molt valuós", han apuntat des de la formació valencianista.

Dues candidatures opten a dirigir Podem Benicarló

"Benicarló, ara sí", liderada per Enric Moya, i "És el moment per Benicarló", amb Anaydée Huete al capdavant, seran les dues candidatures sorgides des de les bases del cercle benicarlando per encapçalar l'Agrupació d'Electors propugnada per Podem. Cada grup es va presentar en la passada assemblea ciutadana celebrada el passat dimarts 9 de desembre, on es van confirmar els noms que hi concurreixen per a la secretaria general i al consell ciutadà, un primer i important pas en la formalització de la llista que acudirà a les eleccions municipals. Les votacions tindran lloc entre el 26 i el 30 de desembre, i hi podran participar les 164 persones que s'han inscrit, un requeriment obligatori en aquest procés. Cal afegir que altres dues persones opten a entrar el consell ciutadà sense pertànyer a cap grup, a títol individual.

De les dues contrincants, "Benicarló, ara sí" va ser la darrera a publicitar-se, gairebé el mateix dia de l'assemblea esmentada. La nota de premsa que hi apareix a El Periòdic recull la seua definició com a "progressista, amb les idees clares i moltes ganes de treballar per Benicarló", i defensa que cap dels seus membres "ha pertangut a cap organització d'ultradreta o contràries a la democràcia i al progrés, al contrari que altres que oculten el seu passat nefast", apunten.

Pel que fa a "És el moment per Benicarló", ja compta amb el seus propis mitjans socials, com un perfil a Twitter (@eselmomentxBlo), i un document PDF amb la seua estratègia política i organitzativa. Entre els diversos punts de les trenta-dues pàgines, cal ressenyar les qüestions fonamentals que duria a terme aquesta candidatura (la qual batejaria la llista a les municipals amb la mateixa denominació) en cas de guanyar les primàries: a diferència de l'anterior, es declara d'orientació centrista: "una candidatura de majories que volen véncer per fer del fastigueig il·lusió i del descontent poder de la gent". Declaren que no accepten la coalició amb altres sigles, sinó les inclusions dins l'agrupació d'electors, i es mostren contraris a pactes "contra natura" postelectorals. Finalment, proposen una auditoria municipal, pressupostos participatius i nous models de finançament locals.

Com afecta el reglament de Compromís als municipis del Maestrat i els Ports?

Les Primàries han estat el gran tema d'actualitat de les darreres setmanes al si de la coalició Compromís, formada pel Bloc, Iniciativa, Els Verds, i independents sota la marca Gent de Compromís. Després de mesos de negociacions entre les parts es va aplegar a una primera proposta de reglament que no van obtindre el percentatge d'aprovació necessari al Consell de Compromís a causa de les quotes. Passat el sarabastall mediàtic que va alçar aquest resultat, el reglament de Primàries es va ratificar el passat dimecres 3 de desembre, tot marcant el calendari i les bases per a la tria dels candidats a les eleccions autonòmiques, i el que ens interessa, a les municipals.

Celebració de primàries

L'article 5 del reglament, que es pot consultar tot clicant ací, és el que posa fil a l'agulla respecte a les directrius municipals. Pren tres trams de localitats: més de 100.000 habitants, entre 100.000 i 20.000 habitants, i menys de 20.000 habitants. En el nostre cas, Vinaròs i Benicarló entrarien en la segona opció, i la resta de municipis, a la tercera. Tant vinarossencs com benicarlandos hauran de realitzar el procés de primàries, però si només hi ha un candidat a l'alcaldia, aquesta pot ser proposada per l'assemblea com a cap de llista, o bé, sotmetre-la a un procediment de primàries. Això pel que fa al cap de llista, quant a la resta de la papereta, el reglament assenyala que "es podrà triar una llista de consens per acord del 75% de l'assemblea. La llista haurà de ser ratificada pel 80% de l'assemblea".

Pel que fa a les localitats més menudes, cas d'Alcalà de Xivert, Peníscola o La Jana, entre d'altres amb presència de Compromís, serà l'assembla qui decidirà per una majoria del 75% la realització de les primàries, tant a candidat a l'alcaldia com a la confecció de la llista.

En tots els casos, les candidatures s'han de presentar entre el 15 i el 19 de desembre. La setmana següent serà el torn d'aconseguir un 10% d'avals per a ser candidat a l'alcaldia i un 3% per a la resta de la llista. A hores d'ara, no s'ha fet pública cap candidatura municipalista al Maestrat, en previsió de que predominaran la llista única consensuada. En el cas de les autonòmiques, sí que s'ha presentat la candidatura a llista de la gaspatxera Marta Sorlí.

La votació

Compromís ha obert les seues eleccions primàries a la ciutadania, de manera que a més a més dels afiliats dels partits de la coalició i els simpatitzants registrats als partits o a la mateixa Compromís, també es permet la participació de tot aquell ciutadà valencià major de 16 anys, sempre que s'haja inscrit en el cens de primàries, que es pot accedir tot clicant ací. Aquest registre està obert, segons les regles, fins a deu dies abans de l'inici de les votacions, això és, el 28 de gener, primer dels tres dies de votació electrònica. El 31 de gener es tanca amb el vot presencial.

Entre les dades d'inscripció del cens hi ha la selecció de la Mesa electoral a la qual el censat hi vol figurar. El llistat desplegable serveix per oferir-nos un paisatge de la implantació de Compromís al nostre territori. Així, hi apareixen tots els municipis que hem assenyalat anteriorment, juntament a Vilafranca, on també hi ha representació valencianista. La curiositat és l'opció "Maestrat interior", genèrica per a quasi tota la comarca de l'Alt i el Baix Maestrat, mentre que no hi trobem cap municipi o denominació associada als Ports.

Guillem Alsina es confirmat com candidat del PSPV a Vinaròs

Ja s'ha produït el relleu. Comença el canvi. Amb humilitat i honradesa. Un ajuntament per a les persones. pic.twitter.com/hiwfTuaHpo
— Socialistes Vinaròs (@SVinaros) December 2, 2014

Tot complint el guió previst, el passat cap de setmana Guillem Alsina va ser proclamat oficialment com a candidat del Partit Socialista a l'alcaldia de Vinaròs. Al ser l'única proposta de la formació, no van caldre celebrar les primàries que corresponen a tots aquells municipis valencians de més de 20.000 habitants. El nou alcaldable, que ja ha aparegut en diversos mitjans de comunicació sota aquest càrrec, apuntava la intenció de "fer un projecte de ciutat a llarg termini perquè Vinaròs siga la referència a la comarca", segons recull el Crónica de Vinaròs.

Guillem Alsina substitueix Jordi Romeu com a cap de llista, encara que l'exalcalde manté els la portavocia i la secretaria de l'agrupació local. Per a Romeu, la tria d'Alsina s'ha d'entendre com un pas "en el procés de renovació del partit (...) també era el moment de fer-ho a nivell local i donar pas als joves".

Es constitueïx l'Agrupació de Ciutadans a Benicarló

La candidatura de Ciutadans a Benicarló està més prop de materialitzar-se després de la constitució de l'Agrupació Local d'aquest partit a la ciutat cadufera. Passat divendres 28 de novembre, tal com publica 3x4.info, diversos afiliats es van trobar per escollir els càrrecs entre els presents, en format de llistes obertes on tothom era elector i elegible.

Finalment, la Junta Directiva de C's Benicarló ha quedat formada per Benjamín Martí com a coordinador, Alejandro Garcia i Yolanda Pitarch com a secretari i tresorera, aquesta darrera juntament Gregorio Segarra com a encarregats de la Comunicació, mentre que Juanjo Cornelles, Paco Vallés i Juan Edo són responsables de Política Municipal, i Manolo Roca i Juan Manuel Salvador de Ciutadania.

La presència de Ciutadans suposa una competència directa en el votant de centre-dreta que tradicionalment havia aprofitat el Partit Popular. D'altra banda, caldrà veure si UPyD finalment també concórre a Benicarló, després que les cúpules d'ambdòs formacions a nivell estatal no arribassen a cap acord electoral. Per últim, l'aparició d'aquesta candidatura, al costat de l'agrupació d'electors auspiciada per Podem i la possible del partit magenta, fan possible que els propers comicis siguen els de més llistes en la història recent benicarlanda, previsiblement fins a set opcions.

ERPV, EU i EV formen una coalició d'esquerres a Vinaròs

Una fotografia al perfil de Facebook d'ERPV Vinaròs, que vam piular el passat dimarts 25 de novembre, avançava les negociacions entre diverses formacions d'esquerres a la ciutat més poblada del Maestrat, fins a concretar-se en l'acord de coalició que van fer públic el dissabte 29 els portaveus d'Esquerra Repúblicana, el regidor Lluís Batalla, Esquerra Verda, Lluís Adell, i Esquerra Unida, Manuel Villalta. Tots tres van deixar la porta oberta a la suma de noves sigles, especialment Podem, qui tindrà Hugo Romero com a secretari general local al ser l'única candidatura. D'altra banda, aquesta coalició descarta la incorporació del Bloc-Compromís, atés que els valencianistes no han acudit a cap reunió prèvia.

Tal com apunta l'article de Javier Flores al Mediterráneo, encara no s'ha decidit qui serà el cap de llista, ni tampoc sota quina denominació concorreran als comicis. Per a Lluís Batalla, "era necessari d'una vegada per totes que els partits veritablement d'esquerra anaren units", una demanda, segons el portaveu republicà, del conjunt de les esquerres vinarossenques, i que fins el moment no havien estat "capaces d'aplegar a un acord per aconseguir" eixe objectiu, en clara referència a les infructuoses negociacions de fa quatre anys, quan a les postres no es va arribar a un consens entre les dues parts, ERPV-EV i EU, donant lloc a dues candidatures que es van resoldre amb un regidor per a la primera i cap per a la segona. La suma d'ambdues ben bé podria haver obtingut eixe segon edil, fet que segurament ha ajudat a trobar punts d'unió.

Bones perspectives, però amb ombres

Aquesta coalició d'esquerres, a l'expectativa de la resposta de Podem, compta amb l'aval dels bons resultats que tant Esquerra Repúblicana del País Valencià com Esquerra Unida van traure a Vinaròs a les passades eleccions europees. Com vam tractar en l'anàlisi del cicle electoral, uns percentatges parells a la eurocita possibilitarien que ERPV mantinguera el regidor i EU entrara amb dos representants. Ara bé, en les municipals, la popularitat del cap de llista entre la població pot ser decisiva, i el que és més important, previsiblement s'hauran vist afectats per l'auge de Podem des del maig, i en menor mesura, pel paper d'Esquerra Repúblicana de Catalunya en les reivindicacions sobiranistes catalanes i la seua influència en el votant de perfil del Partit Comunista d'Espanya. Si aquestes circumstàncies finalment juguen a favor o en contra de la coalició d'esquerres, es veurà a mesura que ens apropem a la jornada electoral.

A sis mesos de les eleccions municipals

Aquest dilluns 24 de novembre, el comptador per a les eleccions es va posar a mig any. Previsiblement, un altre dia 24, ara del mes de maig, serà la data assenyalada per renovar les corporacions municipals i autonòmiques. Per davant resten sis mesos en que la política esdevindrà el centre de l'actualitat local, més quan ens trobem de cara a una a de les cites més obertes i impredictibles dels últims anys. Està per veure, doncs, si la tendència que van marcar les europees es manté, s'accentua o remet.

Ara bé, a comparació dels comicis autonòmics -i fins i tot els espanyols, per als quals encara ens separa un any-, a l'escala més menuda i en concret al nostre territori, la precampanya està sent força suau i discreta, tot ocupant un segon o tercer pla de l'agenda política dels partits del Maestrat i dels Ports, tal com es pot copsar amb una simple ullada als canals de comunicació i les xarxes socials de les formacions de la comarca.

En aquest trimestre d'estiu-tardor l'activitat preelectoral pública -deixem al marge els rumors, comentaris i safarejos que tot i ser factibles no han estat difosos i publicitats pels diferents tipus de mèdia- ha predominat a les dues poblacions més grans, Benicarló i Vinaròs, a la vegada són les que previsiblement més opcions poden moure, amb el permís de Peníscola i Alcalà de Xivert. A la resta de localitats, com és habitual, encara és aviat per a la informació de les eleccions.

Des del punt de vista dels partits polítics, el més matiner ha estat el PSPV, qui ja ha escollit de manera oficial (sense cometes a Benicarló i amb cometes a Vinaròs) a Xaro Miralles i a Guillem Alsina per provar de recuperar les alcaldies cadufera i xocolatera. Per la resta, cal destacar el paper dels nous partits que han aterrat en els darrers mesos al nord valencià: Podem, UPyD i Ciutadans, els quals es troben en plena fase d'implantació i que ja han anunciat una més que previsible papereta al mes de maig.

Podem aterra a Morella

La capital dels Ports és una plaça ben bipartidista. En l'article sobre l'històric electoral morellà vam observar que només en una ocasió s'hi van presentar tres candidatures: a l'any 1983. Des d'aleshores, populars i socialistes han estat els únics actors a aquest escenari. Però, l'enfonsament del bipartidisme a escala estatal pot obrir una escletxa per a tercers partits fins i tot en indrets blanc-i-negres com aquest, i el primer en traure el cap ha estat Podem, qui ja compta amb un aparador virtual a Facebook.

La pàgina de Podem Morella es va obrir el 15 d'octubre, i a dia d'avui ja compta amb 137 seguidors -no tots necessàriament de la ciutat, és clar-. El transcurs d'aquestes primeres setmanes de recorregut ha estat, si més no, curiós. Després de nombrosos enllaços compartits d'altres pàgines, el 8 de novembre els responsables de la pàgina agraeixen els "m'agrada", el comentari rep una resposta en la qual hi demana qui hi ha al darrere d'aquest cercle de Podem, el qual respon que solament són "un lloc web anònim" fins que "estem legitimats per una assemblea", sense aplegar a específicar si el web és una iniciativa personal o col·lectiva. 

D'aquesta manera es fa palesa una de les aportacións fonamentals de les xarxes socials a la política local: el diàleg directe entre "partit" i "votant", diàleg bidireccional en el qual l'individu que interpel·la la formació política sol·licita una resposta directa. De retruc, hi ha el tema de l'anonimat dels responsables d'una pàgina d'aquest tipus en un marc on gairebé tothom es coneix, i per tant, és ben possible que una la identitat pública del gestor de comunitats influencie els continguts d'una manera diferent a una identitat desconeguda o corporativa.

Tornant-hi a Podem Morella, la següent intervenció de la pàgina, sense comptar les diverses comparticions, té lloc el passat 17 de novembre, quan es requereix si entre els seus seguidors hi ha persones interessades en donar peu a una assemblea que formalitze el cercle. Caldrà ser-hi atent a l'evolució del grup. Tot i això, les xifres electorals no hi estan del seu costat, però. A les passades europees, Podem va ser marginal a Morella, obtenint-hi menys del 3% i situant-se per darrere de formacions que reclamen el "vot indignat" com Compromís, Esquerra Unida o fins i tot UPyD, si bé és cert que cap d'aquestes tres té presència pública, a hores d'ara, a la capital dels Ports.

El debat de Podem Benicarló sobre si han de presentar-se a les eleccions

El cercle benicarlando de Podem ha publicat l'acta de la seua setena assemblea, que va tindre lloc el passat dimarts 11 de novembre al Magatzem de la Mar. Una reunió crucial per al futur de la formació, atés que l'ordre del dia portava la votació per avançar cap a una candidatura a les pròximes municipals.

Tal com van difondre els mèdia a l'endemà, l'assemblea va donar llum verda a aquesta proposta. Ara, amb l'acta, coneixem que hi van votar 52 persones: 37 a favor, 6 en contra i 9 abstencions. El document també desvetlla algunes linies del debat que va sorgir en aquest punt, especialment els passos per a la concurrència sota una Agrupació d'Electors, que per la llei electoral necessita un conjunt d'avals ciutadans -mig miler apunten-. Ho reproduïm a continuació:

Punto 7.2 Debate sobre la opción existente: participar como Agrupación Electoral.

Francisco retoma la palabra como moderador y expone a los asistentes de la asamblea la siguiente pregunta ¿quieren que Podem Benicarló se presente a las Elecciones Municipales?, en caso de presentarse la forma seria como agrupación de electoral la cual necesita 500 firmas para ser constituida.

Le cede la palabra a David el cual comentó que íbamos a entrar en un tema muy candente. Expone: que Pablo Iglesias se presentará en las Elecciones Generales y en Las Elecciones Autonómicas, y ¿en las Elecciones Municipales qué?, como se puede ir a estas Elecciones Municipales. Para evitar que gente se aproveche del tirón de Podemos y evitar que se presenten personajes no deseados como Alcaldables con camarilla incluida en estas municipales con este nombre, el borrador aprobado en la Asamblea Constituyente dice que podemos no se presentará en las elecciones municipales, pero nos deja unas puertas abiertas para que los inscritos en Podemos lo puedan hacer. Tras explicar las distintas opciones, solo nos queda una y es la Agrupación de Electores, es la única opción que tiene este círculo y muchos como éste, siempre bajo unas normas establecidas por los borradores aprobados en la Asamblea Constituyente.

Algunos asistentes solicitaron la palabra.

Salva comento que en las listas de la agrupación no pueden juntarse con otros partidos políticos o personas que concurran en otras listas.

Guillem de Podem Vinaroz comentó que si no se iba para obtener la alcaldía y el gobierno de esta localidad no nos tendríamos que presentar, Francisco le contesto que si nos presentamos es para ganar, pero en caso contrario si se consiguen algunos concejales siempre estaríamos más informados para obtener más cosas por esta localidad.

Manuela comentó si la única ambición que tenemos solo es ganar que ella no está de acuerdo que se tiene que ir para trabajar por la localidad.

Mónica dice que si no se gana no se pueden cambiar las cosas.

María le comenta que si solo se gana no se consigue nada si se cambia la mentalidad de la gente. La gente también tiene que trabajar por el pueblo al igual que sus representantes y no esperar que estos les hagan las cosas.

Mercedes comenta que no nos tendríamos que presentar a estas elecciones.

David retoma la palabra y comenta que si Podemos Benicarló se presenta es para ganar y poder cambiar las cosas, ya que en los plenos de este ayuntamiento no sirven para informar a la gente. Comenta también que en Vinaroz los Plenos son más abiertos al existir la participación ciudadana y en esta se pueden hacer preguntas al pleno por ciudadanos presentes en él.

Després de la votació, en els precs i preguntes, també hi ha un interessant apunt:

Sergio dice : hay una cosa, que Pablo Iglesias no quiere desgastar la marca PODEMOS he ir a las generales “en la cara neta”, juntarnos con “ganemos” no puede ser, pues entonces solo nos queda una solución Elección Electoral que Podem Benicarló se adherirá a ella. Estamos trabajando para validar una agrupación electoral.

A dia d'avui, el canal més visible de Guanyem Benicarló, la seua pàgina a Facebook, continua desactualitzada des de fa un mes, amb apenes mitja dotzena de seguidors.

Guillem Alsina serà el candidat del PSPV a Vinaròs

Guillem Alsina encapçalarà els socialistes vinarossencs a la candidatura per a les pròximes eleccions locals. A falta d'una setmana per a que se celebren les ajornades primàries, l'actual edil ha estat l'únic a presentar els avals que el confirmen com que concórre a eixa elecció, sent proclamat automàticament cap de llista en el cas, gairebé segur, que no s'hi forme una segona opció al si del PSPV.

Acaba així el debat entorn de l'elecció de l'alcaldable, motivat després de la decisió del PSPV central de celebrar unes primàries a tots aquells municipis amb més de 20.000 habitants el 19 d'octubre. Si només hi havia un aspirant, seria el candidat, com va ser en el cas benicarlando amb Xaro Miralles. Per contra, a Vinaròs, tal com vam publicar, es va considerar massa precipitat i van sol·licitar l'ajornament fins el 30 de novembre.

Guillem Alsina i Jordi Romeu - Diari del Maestrat

Serà el segon cop que Guillem Alsina aparega als cartells electorals. L'any 2007 va encapçalar la candidatura d'Esquerra Repúblicana del País Valencià, sense obtindre acta de regidor. Quatre anys després va formar part de la llista del Partit Socialista en el sisè lloc. Serà el substitut de l'exalcalde Jordi Romeu, qui ha obert la papereta dels socialistes vinarossencs en 2003, 2007 i 2011.

Per a conèixer més sobre aquesta notícia, podeu consultar els articles apareguts al Mediterráneo, Diari del Maestrat i Infomaestrat.

Podem Benicarló presentarà candidatura sota una agrupació d'electors

Benicarló comptarà amb una candidatura lligada a Podem, però que acudirà sota el paraigua d'una agrupació d'electors. Així ho va decidir l'assemblea d'aquest grup al municipi la passada setmana, tot seguint les directrius de la central estatal dirigida pel seu nou secretari general Pablo Iglesias.

L'eurodiputat i cara visible de Podem va guanyar el procés de constitució amb un programa que explicitiva que els cercles locals -Benicarló, Vinaròs, Peníscola, Alcalà de Xivert o Atzeneta són alguns de les nostres comarques- són lliures d'escollir si concórren a les locals, però no ho poden fer amb la marca Podem, que es reserva per a les eleccions espanyoles, autonòmiques i, possiblement, de capitals.

De nou a Benicarló, hi ha la possibilitat de que la marca per a l'agrupació d'electors siga "Guanyem Benicarló", en sintonia amb altres plataformes que usen aquesta denominació, en especial Barcelona, i que són un punt de trobada de diversos partits i grups d'esquerres. A la ciutat cadufera el plantejament seria diferent, atès que es va decidir que l'agrupació no fòra una coalició amb altres sigles. També es va aprovar l'elecció en llistes obertes. De fet, Guanyem Benicarló ja té presència, tot i que modesta, a Facebook, amb una pàgina a penes actualitzada i mitja desena de seguidors, nombres semblants a la de Guanyem Vinaròs.

Calendari Constituent dels Cercles municipals de Podem.

Imatge repiulada per @PodemBenicarlo

Podem Benicarló debat en assemblea si forma candidatura

Podem, un dels nous partits que han format filial a Benicarló, està en ple debat sobre la possibilitat de presentar candidatura per als comicis locals del proper juny. Aquest dimarts 11 de novembre celebren assemblea, i precisament, un dels missatges que han tramés per les xarxes socials ha estat el següent: "Vols dir si Podem Benicarló participarà en les pròximes eleccions municipals? Com pot presentar-s'hi la formació?", tot fent referència al debat sobre concòrrer en solitari o en coalicio amb altres partits i grups seguint la marca Guanyem.

El punt seté de l'orde del dia de l'assemblea ho explicita i aclareix. Es demana a l'auditori dues qüestions: en primer lloc, si Podem ha de participar a les pròximes municipals, amb una resposta binària: sí o no. En segon terme, a l'estil de la consulta catalana, si és que sí, acudir-hi com a agrupació electoral en lloc d'emprar Podem.

La presència a Twitter dels partits del Maestrat i els Ports

Twitter, la xarxa de microblogging més coneguda i extesa del món, és un dels jugadors importants de les eleccions municipals que s'albiren. Si fa quatre anys va ser l'esclat de Facebook, ara comparteix el protagonisme internàutic amb la pàgina del pardal blau. Els partits polítics, els de les nostres comarques també, no han estat aliens a les noves tendències i s'han abocat a les piulades, que en moltes ocasions, són una font de notícies i d'actualitat a seguir, mai millor dit. En aquesta política 2.0, la intermediació dels mèdia ha estat substituïda per la de les plataformes i aplicacions.

Nombre de seguidors: una xifra amb trampa

Feta aquesta introducció, volem fer-hi una ullada a com els partits del Maestrat i els Ports hi participen a Twitter. En un principi, de la diversa informació que ofereix el perfil, ens vam fixar en el nombre de seguidors, és a dir, en la popularitat i convocatòria de cadascuna de les formacions. Vam trobar algunes dades curioses, com ara que els comptes de les organitzacions juvenils superen als dels propis partits, amb especial atenció a les Noves Generacions (les joventuts del Partit Popular) de Peníscola i La Jana, les quals superaven els mil seguidors. Però si entrem als budells i comprovem qui éren aquells seguidors, es podia observar un registre majoritari d'altres comptes de seccions locals del mateix partit, o de polítics d'aquell signe en les diverses demarcacions, comptes corporatius, institucionals, etc. És a dir, era complicat treure'n el trellat que ens interessava: la quantitat de votants que atenien les piulades.

Així doncs, ens centrarem en altres estadístiques. Ara a principis de novembre, hi tenim indexats fins a 38 perfils amb @MaestratPorts15, la nostra finestra twittera, que hi dividim en tres categories: partits municipals, agrupacions comarcals i joventuts dels partits. Òbviament, les circumstàncies poden haver canviat en el lapse de temps entre la recollida de dades i la publicació de l'article.

Populars i socialistes, els més presents

Comencem amb les diverses seccions municipals, que suposen un total de 27 comptes. D'aquestos, en tenim el d'Esquerra Unida de Vinaròs (@EVinaros) que tan sols té una piulada i no disposa d'imatge de perfil, el del PP d'Ares del Maestrat (@PPAresMaestrat) amb el seu mur de comentaris immaculat. D'altres dos, Podem Vinaròs i Compromís Vinaròs tenen dues comptes, tot i que només en mantenen una. Descartem, doncs, @PodemosVinaros i @cpervinaros.

Hem baixat a 23 perfils. La gran majoria són actius i mantenen el seu mur actualitzat bé amb comentaris propis o bé amb retuits. Tan sols tres comptes duen més d'un any callats, la qual cosa no trau que en qualsevol moment es puguen reactivar. Són els Junts per Salzadella (@JxSalzadella), el PP de La Jana (@PPLaJana, en contrast amb la seua branca juvenil) i el PP d'Alcalà de Xivert-Alcossebre (@PPalca_alco).

Dels que en resten, si observem per formacions, el Partit Socialista se'n du la palma amb sis comptes (@PSPVMorella, @PSPVCalig, @pspvbenicarlo, @pspv-psoe, de Traiguera, @SVinaros i @PSPVBenassal). Seguidament hi ha el Partit Popular, present a Twitter en cinc municipis: @pp_peniscola, @PP_Vilanova (els dos partits amb més seguidors), @PP_Vinaros, @pptraiguera i @PopularsMorella. Un menys té Compromís, amb participació tuitera a @CompromisLaJana, @CompromisAlcala, @cvinaros i @CompromisBLO. Cal tindre en compte que el Bloc de Benicarló (@blocbenicarlo) i Iniciativa de Vinaròs (@IniVinaros), partits que formen part de Compromís, disposen de perfils propis. Podem està només a Benicarló (@PodemBenicarlo) i a Vinaròs (@PodemVinaros), i per últim, també en la llista de seguidors, un perfil vinculat a Vox de Vinaròs (@VoxdeVinaros).

El més probable és que aquesta llista s'increments a mesura que ens apropem a la jornada electoral, activant-se noves seccions i partits municipals. Precisament, si mirem per municipis, vegem que a Vinaròs hi ha sis comptes polítics, per quatre dels benicarlandos. Tret de les dues grans ciutats de les nostres comarques, els restants estan força repartits per la geografia comarcal: Morella i Traiguera en tenen dos, Peníscola, Alcalà de Xivert, Vilanova d'Alcolea, Càlig, Benassal i La Jana, un perfil cadascú.

Només dos perfils comarcals

Compromís (@MaestratPorts) i el PSPV (@PSPVPortsMaestr) són el parell de formacions polítiques que presenten a Twitter un perfil dedicat especialment a les executives comarcals, i en els dos casos, es dona el fet que se centren en les mateixes comarques que les recollides en aquest blog.

Les Nuevas Generaciones dominen l'espai juvenil

Si, com dèiem adés, ens fixem en el nombre de seguidors, les NNGG ocupen la meitat alta del quadre, gràcies als registres de @NNGGPeniscola, @NNGGLaJana, @NNGGVinaros i @NNGGNordCS, compte comarcal. Si li sumem la xivertina @NNGGALC, trobem que cinc dels nou comptes trobats pertanyen als conservadors. Els altres quatre es reparteixen en tres per a les Joventuts Socialistes, @Joves_Vinaros, @JSPVCalig i @jspv_benicarlo 195, i un per al Bloc Jove, de caire comarcal també, @BJMaestratPorts.

En posteriors articles reprendrem aquestes qüestions per observar l'evolució d'aquest mitjà segons s'hi aproxima la data electoral. També analitzarem altres aspectes, així com altres xarxes socials. I per descomptat, als candidats i candidates, però això ja són temes per a atacar en un parell de mesos.

Podem Vinaròs debat sobre la candidatura i el programa al seu fòrum públic

Internet i les xarxes socials són ja un present en la vida política municipal. Més enllà de la funció de comunicar al voltant del programa i l'actualitat del partit, també ha esdevingut un punt de trobada per al debat i la discussió, fins i tot en el si d'una formació. Sovint, aquests fòrums són tancats al públic, però aquest no és el cas del de Podem Vinaròs, qui manté temes de conversa a Reddit i des de la setmana passada, els usuaris han posat sobre la taula les eleccions locals de la pròxima primavera.

En el moment de redactar aquestes linies, hi ha dues converses que se centren en la qüestió. La primera, la més participada, aborda la presentació d'una candidatura, la segona, el programa electoral. Comencem pel fil denominat "Eleccions municipals", que ha comptat amb 29 intervencions. Cal tindre en compte que un dels debats candents en l'assemblea general, a nivell d'Estat espanyol, de Podem, va ser si acudien amb llistes pròpies als comicis municipals i autonòmics o bé impulsaven candidatures més amples, sobretot sota la marca "Guanyem", que des de Barcelona ha fet fortuna i s'està estenent a la resta de l'Estat. Aquesta última era l'opció defensada per Pablo Iglesias i per tant, la que s'ha vist reforçada amb la victòria de les seues propostes de l'assemblea. Així, i tornant-hi a Vinaròs, al llegir els comentaris es percep que hi ha la intenció per prendre part de les eleccions amb un Guanyem si s'arriba a acords amb moviments propers a la ideologia de Podem:

Hay que empezar a trabajar ya, hacer una hoja de ruta y empezar la casa por los cimientos. Preguntarle a los ciudadanos de Vinaròs lo que quieren, con encuestas. Si quieren que Guanyem este formado por ciudadanos del pueblo o por gente de otros partidos, preguntarles como quieren que sea. Explicar que es una asamblea, que son las listas abiertas, que son unos principios éticos, no prestamos de los bancos, cargos revocatorios etc. Las personas de Vinaròs tiene que saber que la gente de Poden Vinaròs existes y el que quiera formar parte de un Guanyem Vinaròs tiene que tener claro que hay que cumplir lo que decide la asamblea, que esto es una nueva forma de hacer política.

JuanFermin

El documento es estupendo, ahora hay que trabajar por ganar Vinaros, trabajar en una plataforma "Guanyen", o en una lista propia, y creo que eso solo se consigue, presentando opciones, opciones políticas y opciones personales, claro que estamos capacitados para llevar un ayuntamiento o creéis que esta casta política es capaz de gestionar el ayuntamiento mejor que nosotros?, y creo que para empezar lo mejor es conocernos y presentarnos saber con que y con quien contamos, y a trabajar por los ciudadanos, Claro que PODEMOS ganar

Soudesu

Molts estem d'acord amb que el mètode d'una possible candidatura com Guanyem hauria de basar-se amb l'"ADN" podem, (primaries ciutadanes obertes, no credits als bancs, programa participatiu, mecanismes rebocatoris, assemblearisme, etc) tot buscant la regeneració democràctica per la que ha nascut Podemos. Si les persones d'altres partits i/o associacions, plataformes, sindicats, etc no volen adaptar-se a aquests mecanismes de funcionament crec que no tenen cabuda dins d'una candidatura com podria ser Guanyem Vinaròs.

uku13

Diversitat de propostes per al Programa Electoral

L'altre fil del fòrum del cercle vinarossenc és el referent al programa electoral, en el quals els usuaris, entenem que persones que hi participen de Podem, fan un seguit de propostes de cara a formalitzar el document sota el qual es presentarien a les municipals (siga sota la firma que siga). 

La conversa compta actualment amb vuit intervencions, i recull diverses idees, entre les quals hi trobem d'àmbit polític i de participació ciutadana (reducció de sous dels edils, supressió d'assessors de confiança, celebració de consultes ciutadanes), econòmic (auditoria dels comptes, foment del comerç i turisme de l'oci), de serveis (recuperar la gestió municipal de l'aigua, supressió de les zones blaves d'aparcament), etc. 

Amb tot, amb aquesta iniciativa es podrà seguir, en principi, com avancen els debats interns de Podem Vinaròs de cara a la formalització de la seua candidatura.

Ciutadans preveu presentar candidatura a Benicarló

A la candidatura de Ciutadans a Vinaròs que publicàvem passat dilluns hem d'afegir-ne una altra a Benicarló, segons apunten fonts del partit recollides per diversos mitjans com La Plana al Dia i el Mediterráneo. C's és un dels partits que han gaudit d'un considerable creixement en el darrer període electoral i des dels seus inicis restringits a Catalunya, han sobrepassat el Sénia. 

Amb una organització de tall provincial, a la circumscripció castellonenca Ciutadans s'ha organitzat en quatre òrgans comarcals, un d'ells corresponent a "Castelló Nord" i coordinat pel vinarossenc Ramon Grau. Precisament, la secció de la ciutat llagostinera ha estat la que més s'ha deixat veure d'ençà la seua presentació en societat cap el mes d'abril.

A més de llistes a Vinaròs i Benicarló, el Maestrat i els Ports podrien comptar amb alguna candidatura més del partit d'Albert Rivera, atès que en paraules del coordinador provincial, "estan en condicions de tancar deu candidatures més" sense específicar noms, les quals se sumarien a les deu ja concretades, les dues que tractem en aquest article i la resta a la Plana.

Podem encara no ha decidit si es presenta a Peníscola

Després de començar a funcionar a finals del mes de setembre, la secció ("cercle") de Podem a Peníscola ha començat a treballar en les seues diverses comissions, tal com anunciava aquesta setmana el Mediterráneo en un breu, en el qual també informa, de manera puntual, que "encara no s'ha decidit si hi haurà candidatura" a la Ciutat en el Mar.

El cercle peniscolà és un més dels que s'han format en els darrers mesos al Maestrat, sobretot arran de l'èxit de Podem a les passades eleccions al Parlament Europeu. Benicarló, Vinaròs, Alcalà de Xivert o Atzeneta són altres localitats en les quals hi podem trobar d'altres cercles, que es caracteritzen per una alta activitat a les xarxes socials.

Ciutadans presentarà candidatura a Vinaròs

El grup de Vinaròs del partit Ciudadanos-Ciutadans ha confirmat que, "amb quasi tota seguretat", hi participaran amb una candidatura a les municipals de la pròxima primavera, tal com recull el Diari del Maestrat, arran d'un acte del partit a la ciutat, una conferència amb Carolina Punset, qui fòra número tres de C's a les eleccions europees. Precisament, en vísperes d'aquells comicis, cap el mes d'abril, es va presentar Ciutadans de Vinaròs.

En cas de materialitzar-se la llista de C's, i a l'expectatives de possibles pactes sobretot en l'espectre de l'esquerra, aquestes eleccions municipals podrien esdevindre les que més paperetes hi presentarà en el registre històric de la ciutat del Baix Maestrat.

Esquerra i Els Verds reediten pacte a Vinaròs, al qual EU estaria disposat a unir-se'n

Tal com informa Xavier Flores i recull el Vinaròs News, el coordinador d'Els Verds a la ciutat llagostinera, Ramon Adell, ha apuntat que el pacte entre el seu grup i Esquerra Repúblicana del País Valencià es repetirà a les properes eleccions municipals, reeditant d'aquesta manera l'acord que els va portar a assolir un regidor al plenari vinarossenc, Lluís Batalla. El mateix Adell tancava aquella papereta.

Aquest anunci es produeix mentre les diverses forces d'esquerra a Vinaròs s'organitzen de cara a uns comicis locals que es prometen oberts a múltiples sorpreses, i especialment, confien en la davallada dels dos grans partits, PP i PSPV. 

Una de les opcions que pren forma en diverses ciutats és la creació dels denominats "Guanyem", una coalició de partits d'esquerres. Aquest moviment sorgit arran de la formalització de Guanyem Barcelona, la candidatura que té a Ada Colau com a portaveu i que pretén ser un punt de trobada per a partits com ara les CUP, ICV, EUiA, Podem, Partido X, Equo o Procés Constituent. En el cas de Vinaròs, ja existeix un "Guanyem", encara que només amb una modesta presència virtual: una pàgina a Facebook.

EU Vinaròs es prestaria a negociar un pacte municipalista d'esquerres

El mateix article del Vinaròs News es fa ressò de les declaracions de Manuel Villalta, coordinador d'Esquerra Unida de la ciutat, qui es mostra disposat a acceptar la crida de Ramon Adell a sumar més grups a l'acord ERPV i EV, i qualifica la iniciativa de "positiva i realista (...) en les condicions adequades seria beneficiosa per a la ciutadania" i reclama "diàleg, sinceritat i transparència" a les negociacions. Per a Villalta, una coalició de totes les forces polítiques d'esquerres poden possibilitar un "canvi polític a Vinaròs".

Aquestes converses a tres bandes entre els partits d'esquerra a Vinaròs seran també la reedició de les que van tindre lloc fa quatre anys. En aquella ocasió, al remat ERPV-EV i EUPV no van tancar cap acord i van concórrer en dues llistes, amb la fortuna de cara per a la primera. De fet, al passar les eleccions i segons informava Mediterráneo, Villalta va assenyalar que el triple pacte hagués obtingut dos regidors i hagués evitat la majoria absoluta del Partit Popular, tot arribant a culpar Batalla i Adell de personalismes". Finalment, caldrà estar atents si ara la taula de pactes tindrà una cadira més, la de Podem.

Xaro Miralles, candidata del PSPV de Benicarló

Font: Facebook de PSPV Província de Castelló. Miralles és a la segona fila i segona columna per la dreta.

Els socialistes han estat les formacions més matineres a l'hora d'encetar la precampanya pròpiament dita de les municipals. El passat diumenge 19 d'octubre van celebrar les primàries per a les candidatures a totes aquelles localitats superiors als 20.000 habitants: votació en cas de diverses opcions o nomenament automàtic en cas d'una sola opció. Com vam comentar en un anterior article, les dues agrupacions socialistes del Maestrat i Ports que es veien afectades éren les de Vinaròs i de Benicarló: la primera va sol·licitar (i se li va concedir) una pròrroga fins el 30 de novembre per a escollir el futur cap de cartell, i de la segona no en sabíem res, un silenci que fàcilment podíem interpretar com signe de continuïtat.

Així ha estat. En un acte del secretari general del PSPV, el morellà Ximo Puig, amb els i les alcaldables sorgides de les primàries de diumenge passat, hi trobem Xaro Miralles, candidata a l'any 2011 i des d'aleshores portaveu del grup socialista al plenari benicarlando, amb la qual cosa ja tenim la primera candidata confirmada no només a Benicarló, sinó també a tot el territori que abasta aquest blog. Confirmada si confiem en la fotografia, atés que ni des dels canals del PSPV Benicarló (Facebook, Twitter i web) ni des del perfil de Miralles a Twitter (@xaromiralles) hi ha cap informació al respecte. 

Un sondeig del PP pronostica que els populars i el PSPV mantenen els diputats provincials al Maestrat i els Ports

Un apartat consubstancional del joc de les eleccions són, sens dubte, les enquestes i sondejos, les travesses prèvies a la cita amb les urnes. En campanya, en precampanya i ara ja pràcticament de manera regular al llarg de les legislatures, tant mitjans de comunicació com els propis partits realitzen les seues consultes a un percentatge dels votants, i mitjançant la "cuina", la interpretació a partir de la intenció directa de vot, el record de vot i altres tècniques estadístiques, marcar les tendències polítiques de la societat. Sempre que siguen netes i amb una fitxa accessible, és clar.

Si bé a les estatals i autonòmiques són contínues, a les municipals les enquestes són més escadusseres. Més encara si baixem a poblacions menudes com les de les comarques del Maestrat i els Ports. De tant en tant, però, sí que es donen certs resultats, sobretot a mesura que s'apropa la data dels comicis.

A mitjans de la setmana passada es va publicar el resultat d'un sondeig encarregat pel Partit Popular de cara a les eleccions provincials valencianes, és a dir, a les Diputacions com la que ens ocupa, la de Castelló. La institució provincial es tria a partir de la suma dels vots a les municipals, agrupat en els diversos partits judicials, entitats infraprovincials de l'administració de justícia establertes a l'any 1834, l'any següent a la divisió provincial de l'Estat espanyol. Aquesta suma de totes les paperetes explica el per què es presenten candidatures fantasma a diverses localitats. Segons la població, cada partit judicial aporta un nombre determinat de diputats al plenari, els quals han de ser regidors electes.

Foto: Wikimedia

Cal tindre en compte que els partits judicials electorals són diferents als partits judicials actuals. Més que diferents, són els originals, sense que s'haja tingut en compte les posteriors modificacions que sí han afectat a l'administració de justícia. D'aquesta manera, a les comarques castellonenques, avui en dia tenim cinc partits judicials, però per a la Diputació en consten nou. D'aquests, quatre estan radicats en el nostre territori: Morella (1 diputat), Sant Mateu (1), Albocàsser (1) i Vinaròs (3 diputats, l'únic que es manté entre els cinc actuals).

El sondeig del Partit Popular

Amb aquesta llarga introducció volem posar en context les dades de l'enquesta del PPCV de cara a establir els seus resultats a les Diputacions, que recordem, des del govern espanyol les han dotat amb més competències, tot i ser les úniques institucions electes de forma indirecta. A l'any 2011, tots sis representants es van repartir entre el quatre del Partit Popular (dos de Vinaròs, el de Sant Mateu i el d'Albocàsser) i els dos del Partit Socialista (el restant de Vinaròs i el de Morella). El resultat al 2015 seria el mateix ,segons el sondeig de la formació conservadora, la qual cosa, de retruc, apunta que les xifres de vots municipals seria també semblant a l'obtinguda ara fa tres anys i mig.

Sant Mateu - històric de les municipals

Els processos democràtics santmatevans en el període que abasta des de 1979 fins avui es van obrir amb un empat. Els dos grans partits d'aquelles primeres eleccions, el Partit Socialista i la Unión de Centro Democrático van obtindre cinc regidors cadascun. L'onzé va correspondre a una candidatura independent, qui va afavorir la pujada de l'alcalde del PSPV José Manuel Vilagrasa. Quatre anys després el batlle va revalidar mandat gràcies a la majoria absoluta de la seua llista, mentre que l'espai de centre-dreta era ocupat per la coalició capitanejada per Alianza Popular en lloc de l'extinta UCD. També els independents, ara com Independents de Sant Mateu, van mantindre el representant al plenari.

Els comicis de 1987 es van presentar amb una important novetat: a causa del despoblament, Sant Mateu reduïa els seus edils d'onze a nou. A més a més, ja no hi va haver cap tercera llista: socialistes i populars (encara per AP) es repartirien el plenari. Els resultats també van deixar la novetat: la dreta es feia amb el govern de la capital històrica del Maestrat amb 5 edils per 4 del PSPV. Ramon Arnau va ser l'alcalde aquella legislatura.

A la següent, el PP va presentar com a cap de llista a un vell conegut de la política santmatevana. Manuel Ferreres havia estat ja alcalde entre 1967 i 1974, i désset anys després va retornar al càrrec, ara sí, amb el vistiplau de les urnes. Ferreres ha estat el batlle que més temps ha ocupat la Casa de la Vila en el temps que ens ocupa: vint anys, cinc legislatures consecutives obtenint-hi la majoria absoluta.

Entre 1991 i 2011 no hi va haver moviment de sigles a l'equip de govern, però sí a l'oposició. No hi hauria un tercer partit fins els darrers comicis del segle, quan concórre Unió Valenciana, que a les postres, aconsegueix un escó. Posteriorment, altres candidatures d'aquest signe ideològic, com ara Unión-Unió o Coalició Valenciana, no van tindre la mateixa fortuna. El 2007 fins i tot s'hi va sumar una quarta llista, la de l'Agrupació Progressista de Sant Mateu, que va comptar amb un regidor. Eixe any es van recuperar els onze seients al plenari perduts dues dècades enrere.

Finalment, com hem vist en l'article que analitza els últims tres anys i mig, a les passades municipals, el PSPV va recuperar el govern amb la primera alcaldessa de la localitat, Ana Besalduch, en un marc bipartidista i sense Ferreres com a candidat del Partit Popular (de forma simbòlica tancava la llista).

Càlig - històric de les municipals

Històricament, Càlig ha estat una de les places fortes dels socialistes maestratencs. Entre les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura i l'any 2007, el Partit Socialista va enllaçar una darrere l'altra la majoria absoluta. Fins a set ocasions, repartides entre els tres mandats d'Agustí Mercè i els quatre de Manuel Anglés.

Per la banda contrària, l'adversari gairebé sempre va ser el gran partit de centre-dreta a nivell valencià i estatal. Així, si al 1979 era la Unión de Centro Democrático, al 1983 va ser la coalició d'Alianza Popular, Partido Democráta Popular, Unión Liberal i Unió Valenciana, i des de 1987, primer AP i el seu continuador, el Partit Popular. La figura d'una tercera candidatura era del tot esporàdica. Als comicis que enceten aquest període hi havia preparada una papereta de l'Organització Revolucionària dels Treballadors, l'ORT, però que es va retirar abans d'hora. I a la dècada dels 90 sorgeix Unió Valenciana, que obté regidor l'any 1999.

L'any 2007 va ser anys de canvis. La vila afrontava la polèmica instal·lació de l'abocador de la Bassa, al terme de Cervera però proper al nucli urbà calijó. Les reinvindicacions veïnals, articulades al voltant de la plataforma antiabocador, van motivar la creació de l'Agrupació d'Electors de Càlig, que es presentava als comicis sota aquesta bandera. La posició tèbia i fins i tot a favor dels socialistes, especialment els comarcals i provincials, van passar-los factura. Encara això, van guanyar les eleccions per solament quatre vots, que traduït a regidors deixava un empat entre PSPV i PP. El desempat el tenia l'edil de l'AEC, que va optar per la segona opció, entrant-hi, a més, a l'equip de govern de José Anglés.

La coalició entre populars i independents es va allargar fins el maig de 2009, mitjada la legislatura, quant Albert Querol, representant de l'AEC, va eixir del govern calijó a causa de les discrepàncies en qüestions d'urbanisme i turisme residencial. Com que l'acord entre AEC i PSPV era difícil, amb l'abocador generant actualitat, els populars van esgotar els dos anys restants sense patir cap moció de censura.

Al 2011, tots tres actors van repetir participació. L'Agrupació d'Electors va concórrer sota el paraigües de la marca Compromís. A més a més, el plenari creixia en dues cadires més, fins aplegar a la xifra d'onze edils. I eixos dos nous seients se'ls va apropiar la candidatura socialista, mentre que PP i AEC-Compromís repetien resultat. D'aquesta manera, Càlig, ara amb Ernestina Borràs, la primera batllesa de la localitat, continua éssent plaça forta del PSPV almenys fins el proper mes de maig.

Vilafranca - històric de les municipals

Vilafranca és una vila de ritmes propis. A mig camí dels Ports, on pertany per història i sentiment, i del Maestrat, on l'enquadren per administració i comunicació, a tocar de l'Aragó. Gairebé és l'únic municipi de l'interior que ha frenat considerablement el minvament demogràfic gràcies a una forta indústria tèxtil, situant-se frec a frec amb Morella, la capital turística i de serveis del rerepaís nostrat. Aquesta circumstància s'ha reflectit en els moderns governs del municipi de la pedra seca. Només cal apreciar, amb una simple ullada, que ací, a diferència de la resta del veïnat en sentit extens, el bipartidisme és l'excepció, no pas la norma.

Curiosament, el primer ajuntament democràtic després de la II República sí va ser de dos colors. A la Unión de Centro Democrático, però, no la va acompanyar el Partit Socialista, sinó el Partit Comunista. Una nova mostra de l'especificitat vilafranquina. Tot i les arrels obreres, la UCD va obtindre el triomf, amb un regidor per sobre del PCPV. Jaime Vives va ser l'alcalde i va repetir mandat al 1983, representant ara al Partido Demócrata Liberal amb el mateix nombre d'edils. Els comunistes, per contra, sortien de la Casa de la Vila: els seus cinc seients se'ls repartien, ara sí, els socialistes i la coalició d'Alianza Popular. A dia d'avui, Vives és edil al grup popular.

Justament PSPV i AP van ser els més votats el 1987. Els socialistes, de la mà de Roger Tena, van obtindre una majoria absoluta que repetirien en dues ocasions més. A les files de l'oposició se succedien els canvis. Primer, amb els populars hi entraven els regidors de l'acord IU-UPV i del Centro Democrático Social. El CDS duplicava regidors i esdevenia segona força en la següent convocatòria, en la qual Esquerra Unida va acudir en solitari i va presentar candidatura, sense fortuna, Unió Valenciana. Al remat, PP i EUPV serien les úniques llistes alternatives als socialistes a l'any 1995.

Als comicis de 1999 s'hi va formar l'única candidatura municipalista. L'Agrupació d'Electors C. Independents de Vilafranca, AE-CIV, de caire progressista, va entrar amb força al plenari: va ser el partit més votat, i tot i no sumar majoria absoluta, l'independent Francesc Miralles va exercir de batlle durant la legislatura. El creixement del CIV va afectar especialment el PSPV, el qual va davallar poc menys de la meitat dels vots. També va baixar el PP i UV es va quedar fora de nou.

EL CIV va tindre un recorregut tant curt com exitós. Quatre anys després, el seu lloc l'ocupaven, per separat, el Bloc i l'Entesa, la marca d'Esquerra Unida aquell 2003. Els socialistes, sense guanyar ni perdre regidors respecte el període anterior, esdevenia de nou la formació més votada. Òscar Tena pren aleshores les regnes de la població, regnes que manté ininterrumpidament des d'aquell moment.

A l'igual que el CIV, Bloc i Entesa, tot i tindre presència a la Casa de la Vila, no van presentar llista a les municipals del 2007. El PSPV va aprofitar-se d'aquesta situació i va atraure aquest vot fins aconseguir la majoria absoluta amb vuit regidors d'onze en joc, la xifra més alta en aquest històric. Per concloure, com hem tocat en l'article dedicat al que ha passat a les urnes vilafranquines recentment, el PSPV de Tena va assolir una nova majoria absoluta, el PP continua a l'oposició i es va estrenar amb un edil Plataforma per Vilafranca, lligada a la coalició Compromís.

Morella - històric de les municipals

Morella, la històrica capital dels Ports, és el primer municipi que topetem per sota del nivell dels 5.000 habitants. De fet, els morellans i morellanes d'avui en dia són al voltant de les 2.500 habitants. Una circumstància de la qual es pot traure una altra lectura: 43 dels 47 municipis del Maestrat i els Ports no apleguen als tres mil habitants.

Com ja hem pogut constatar en l'anàlisi del període electoral des de les últimes eleccions locals, i sumant-hi l'experiència prèvia del blog Municipals 2011 al Maestrat i els Ports, a partir d'aquesta línia que obre Morella, l'escena política predominant és la bipartidista, bé amb els dos grans partits a escala estatal i nacional, o bé amb un d'ells dins d'una coalició més àmplia.

La localitat que ens ocupa ara és un exemple de manual del primer cas. Des de 1979, només en la convocatòria de 1983 hi va haver més de dues llistes. Des d'aleshores, Partit Socialista i Partit Popular han bipolitzat el plenari morellà, sovint amb major fortuna per als primers, fins a esdevindre una de les places fortes del PSPV (de fet, actualment és el municipi més gran que governen al nostre territori).

A les primeres eleccions democràtiques després de la II República van acudir la Unión de Centro Democrático y el Partit Socialista. Va guanyar l'UCD, qui va col·locar Rafael Sabater com a primer alcalde. Sabater no va concloure la legislatura i va dimitir a causa de la polèmica generada pel fet que residira a Castelló, on exercia de docent. Francisco Blasco va ser el substitut, reelegit a la següent convocatòria, eixa de 1983 que esmentàvem suara. La UCD s'havia desfet i alguns dels seus quadres havien fundat nous partits de centre i liberals. 

A Morella, com altres municipis, s'hi van presentar diverses candidatures de centre-dreta: d'una banda la quadruple coalició d'Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i Unió Valenciana, i d'altra, el Partido Demócrata Liberal. Precisament, aquest PDL de l'alcalde Blasco va ser el guanyador en minoria, amb un edil més que el PSPV, però els dos regidors d'AP-PDP-UL-UV no van contemplar un canvi de signe. Blasco, a l'igual que el seu antecessor, també va dimitir. Fou al gener de 1987 a causa d'una polèmica al voltant del Pla General d'Ordenació Urbana. Ramon Tena exercí de batlle els pocs mesos fins el següents comicis electorals. 

Des de 1987, AP (després Partit Popular) i PSPV han estat els únics contrincants a la Casa de la Vila. Els populars, sense la competència dels centristes i liberals, van obtindre el triomf eixe any. José Vives va ser el darrer alcalde de dreta, ja que a partir de 1991, els socialistes controlaran el plenari de la capital portenca. Primer amb Javier Fabregat i després amb Ximo Puig, el batlle morellà més conegut fora de la comarca. Puig va guanyar fins a cinc eleccions municipals consecutives, alternant diferències de 6 a 5 i 7 a 4 regidors respecte a l'oposició del PP. Al juny de 2012, després de ser escollit com a Secretari General dels Socialistes Valencians i previsiblement candidat a la Generalitat en 2015, Puig va renunciar al seu càrrec en favor de Rhamsés Ripollés.

Peníscola - històric de les municipals

Fins les passades eleccions municipals de l'any 2011, els comicis peniscolans tenien una peculiaretat: la presència assegurada d'una candidatura independent i local, encara que la majoria de les sigles d'aquest signe no mai van participar a dues convocatòries. Sí ho va fer la CIP (tot i que no ho hem trobat, és de suposar que es refereix a "Candidatura Independent de Peníscola") a les primeres eleccions democràtiques després de la II República. Juntament la CIP només hi va haver la llista del Partit Socialista. Aquella cita de 1979 va ser l'única amb dos oponents i també va ser l'única ocasió que s'ha donat un plenari bipartidista a la Ciutat en el Mar. 

Com passava a la veïna Benicarló, el partit independent va vèncer aquells comicis. Encapçalats per Ramon Rovira, la CIP va traure set regidors, per quatre dels socialistes. Quatre anys després, la situació canviarà de signe i el PSPV guanya per minoria a una CIP que perd quasi la meitat dels representants i la quadruple coalició de partits de dreta, liberals i regionalistes liderats per Alianza Popular. I en minoria, Rafael Serrat és el nou alcalde peniscolà. Ho és aquesta legislatura i la següent, guanyada d'igual manera que la de 1983. Ara bé, cada cop s'incrementen les llistes presentades. Juntament el PSPV, hi ha paperetes d'AP, el Centro Democrático y Social, i del Grup Independent de Peníscola, el GIP. Les quatre formacions entraran a la Casa de la Vila.

La dècada dels 90 es va obrir amb un nou canvi en la privilegiada posició de ser el partit més votat. El Partit Popular guanyà les eleccions de 1991 al passar d'1 a 5 edils, mentre que els socialistes patien el desgast de govern i en perdien tres, sent tercera força per darrere del CDS. Per darrere, va entrar l'Agrupació Democràtica Peníscolana i va restar fora Unió Valenciana. Com a curiositat, aquesta llista d'UV va ser la primera en no tindre representació des de 1979. El popular Ricardo Albiol, en minoria, va governar els quatre anys.

L'etapa 1995-1999 va ser de les més mogudes d'aquest període històric. Fins a tres alcaldes va conèixer la Casa de la Vila. La nit electoral es va tancar, un cop més, amb que el guanyador, ara el PSPV, no assolia la majoria absoluta, i si bé fins aleshores havia format equip de govern la llista més votada, en aquesta ocasió, el triple pacte de PP, UV i Nostra Peníscola, partit de l'exalcalde Ramon Rovira, va dur els socialistes a l'oposició. Constantino Simó, del PP, va ser el primer batlle del tripartit.

Mitjada la legislatura va esclatar la bomba. En setembre de 1997 Manuel Beltran abandonava el grup del PP, deixava el partit per ingressar en Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana (escissió d'UV a la seua vegada) i passava a una oposició que sumava més edils que l'equip de govern. Pel mig hi va haver denúncies d'intents de compra de Beltran pel seu antic partit i anuncis d'una querella contra Beltran per seu antic partit. Per la seua banda, al tindre el govern a tir, el PSPV local va presentar la moció de censura, però l'alcalde Simó no va convocar el preceptiu plenari durant mesos. En aquest temps, socialistes i populars valencians havien signat un pacte antitransfuguisme, és a dir, van acordar no tirar endavant mocions de censura amb regidors trànsfugues pel mig. El PSPV peniscolà havia signat la proposta de moció abans del pacte, però, amb efectes retroactius, Blanqueries va suspendre de militància els regidors que van secundar el text. Com a curiositat, IPCV, el partit al qual va recalar Beltran, va acabar integrant-se al PP pocs mesos després.

El TSJCV va haver d'obligar a que es celebrés el ple de la moció de censura. I unes hores abans, al desembre de 1997, Simó, pressionat des del seu partit, dimitia del càrrec i obligava a canviar els termes de la moció. El seu successor va ser Carlos Caspe, d'UV, qui tampoc va convocar el plenari en els sis mesos al capdavant de la Casa de la Vila peníscolana. Tot repetint la jugada, va renunciar com a batlle hores abans de la convocatòria del plenari, prenent el relleu Ramon Rovira de Nostra Peníscola. Era maig de 1999 i la legislatura gairebé havia conclós. 

Aquell mateix any també es va fer pública la sentència que inhabilitava per prevaricació Agustín Albiol, aleshores portaveu del PSPV i alcaldable en cas de prosperar la moció de censura. Albiol va recórrer la decisió de l'Audiència Provincial i va comptar amb la confiança de l'agrupació local. No passà el mateix amb l'executiva comarcal, que demanava la seua renúncia a tots els càrrecs, institucionals i orgànics, en un marc de conflictes entre famílies polítiques. Les dues parts, doncs, van iniciar un camí d'enfrontament que s'allargaria tota la següent dècada.

En aquesta tesitura es convoquen els comicis de 1999. La participació es dispara fins les vuit llistes. Es presenten per primer cop partits clàssics com el Bloc o Esquerra Unida, hi ha Alternativa Comunidad Valenciana, una escissió d'IPCV, i dues candidatures municipalistes: IP i AVP. Independents de Peníscola és la formació de l'exalcalde Rafael Serrat, i AVP l'Associació de Veïns de Peníscola, que es va retirar prèviament la jornada electoral. Quant els resultats, es va repetir la situació de quatre anys abans: els socialistes guanyen, però un acord, ara entre PP i IP (ambdòs empatats a nombre d'edils) eviten que abandone la bancada de l'oposició. El pacte de populars i independents es va tancar amb Serrat de primer edil fins la primavera del 2002, substituit en eixe moment pel cap de llista dels conservadors, Andrés Martínez.

L'any 2003 Peníscola va augmentar el seu nombre de representants fins els tretze edils. I per a tretze cadires hi van concórrer un altre cop vuit candidatures. Dues éren les novetats, i les dues, de caire municipalista. Una era l'Associació de Residents de Peníscola, orientada especialment cap la població de les urbanitzacions; l'altra, el Grup Independent Nostra Peníscola.

El gran vencedor va ser el PP d'Andrés Martínez, guanyador per majoria absoluta, circumstància aleshores estranya a Peníscola i que, no obstant això, ha esdevingut norma en les següents cites amb les urnes. Cap de les candidatures municipalistes, inclosa IP, va obtindre representació. El Bloc, pel seu costat, es va estrenar a la Ciutat en el Mar amb un regidor, els mateixos que Unió-Unión, la coalició d'Unió Valenciana.

Després de dues eleccions carregades de sigles, a les del 2007 es va retornar als vells números. Hi van concòrrer quatre, però podrien haver estat tres. El socialista Agustín Albiol, aleshores imputat per qüestions privades, va impulsar la l'agrupació Canvi i Progrés (CYP), que pretenia ser un punt de trobada entre diverses sensibilitats que abans s'havien presentat per separat. I a aquesta iniciativa volia sumar-s'hi el PSPV local, que va decidir no acudir als comicis en favor de CYP. Decisió que no va fer cap gràcia a la direcció comarcal del partit, va prendre les regnes de la filial peniscolana i va promoure la formació d'una llista a corre-cuita. 

Al remat, Canvi i Progrés va avançar el PSPV, amb dos i un regidor respectivament. Molt allunyats, però, dels nou del PP. El Bloc va mantindre la representació.

Sopresivament, CYP no es va presentar a les eleccions del 2011. Sense aquesta competència directa, els socialistes recuperaven la xifra de tres edils de l'any 2003. L'altra novetat va ser la llista d'Esquerra Unida encapçalada pel veterà Rafael Serrat, qui va aconseguir arrabassar-li l'edil al Bloc. Per sobre, el Partit Popular i Andrés Martínez conservaven la còmoda majoria absoluta de 9 regidors.

Alcalà de Xivert - històric de les municipals

El municipi d'Alcalà de Xivert i Alcossebre s'ha caracteritzat per una nombrosa presència de partits i candidatures de caire municipalista i independent, ja des de les primeres eleccions democràtiques després de la II República, les de l'any 1979, quan hi van concòrrer dues, CAD i OIX. L'escassa documentació disponible a la Xarxa ha impossibilitat trobar-ne ni tan sols el nom que amagaven aquelles sigles (tot i que OIX ben bé podria ser quelcom semblant a "Organització Independent Xivertenca"). Ambdòs partits van traure representació, desfent l'empat a quatre regidors que havien resultat els dos grans partits, els socialistes del PSPV i els centristes de la UCD. Al remat, Juan Castillo, dels primers, va ser batlle durant eixa legislatura.

Curiosament, les següents eleccions també van acabar en empat entre el PSPV i la quadruple coalició conservadora liderada per Alianza Popular. La clau del govern la tenia l'únic regidor del Centro Democrático Social, i al llarg d'aquella legislatura es van succeir fins a tres batlles, un per cadascun dels partits. Primer el centrista Joaquín Puig, després el socialista Daniel Durà i finalment, el popular Juan Garcia Barceló. D'altra banda, la primera participació de comunistes i valencianistes no va tindre fortuna.

Els comicis de 1987 van ser els que més candidatures van moure fins eixe moment, sis llistes. I paradoxalment, va ser la de menys partits en el plenari, tan sols dos, AP i PSPV. Garcia Barceló va revalidar mandat. Quatre anys després les cartes canviarien de mans a favor dels socialistes de Rafael Segarra. Però tornant a aquell 1987, als típics -per vistos també en altres pobles de la comarca- UPV, EU, UV o CDS (tot ells amb presència a Alcalà de Xivert) també hi van haver una llista del PTE-UC, el Partido de los Trabajadores de España-Unión Comunista, la formació de Santiago Carrillo escindida del PCE en 1985 i integrada al PSOE només sis anys més tard.

L'etapa bipartidista del municipi gaspatxer conclou el 1995, quan Esquerra Unida obté representació per primer cop. Els seus dos regidors són imprescindibles per dilucidar qui serà el proper batlle gaspatxer entre socialistes i populars. Finalment, EU es va abstindre en la votació i la major quantitat d'edils conservadors van possibilitar que aquests recuperaren l'alcaldia xivertenca. Serà la primera legislatura de Francisco Juan Mars, qui s'ha mantingut com a primer edil de la vila fins el dia d'avui, amb la interrupció de l'etapa 2003-2007 que veurem posteriorment, i des d'aquell moment el Partit Popular ha guanyat les successives eleccions municipals. La següent, 1999-2003, per majoria absoluta.

Els comicis del 2003 arriben amb dues novetats. Per un costat s'incrementa en dos el nombre de regidors en joc, i per l'altre, es presenten fins a set candidatures. Ambdues circumstàncies es repetiran les convocatòries posteriors. De fet, quatre anys després es va aplegar a les nou llistes. Ni a poblacions amb el triple d'habitants com Vinaròs o Benicarló s'ha aplegat a eixes xifres. Però, retornem de nou al 2003.  Hi trobem les quatre partits clàssics -PP, PSPV, EU (Entesa) i Bloc- i tres novetats: l'AIAA, el GIPAXA i IC. L'AIAA era l'Agrupació Independent Alcalà-Alcossebre, amb forta implantació entre els residents europeus del nucli cossebrer, el GIPAXA (o GIPAXAL, GIP.ax.al o simplement GIP) el Grup Independent Popular d'Alcalà de Xivert-Alcossebre, escissió del PP local, i l'IC Iniciativa Ciutadana, formada també per residents foranis de les urbanitzacions costaneres.

El PP guanya per majoria relativa, el PSPV en trau un edil menys, i després, fins a quatre partits obtenen un seient al plenari. De fet, tots els que es presenten, tret d'IC -i no per molt-. Un quadriple acord entre socialistes, el Bloc i els municipals de l'AIAA i el GIPAXA convertien Isabel Soriano en la primera alcaldessa gaspatxera. Va ser una coalició inestable, amb l'eixida del regidor socialista Olivier Herrera (que va passar a no-adscrits) i d'AIAA, però tot i això, la moció de censura no va arribar.

Com dèiem, nou van ser les paperetes que els votats d'Alcalà i Alcossebre tenien a la seua disposició als col·legis electorals del 2007. Dels set anteriors, tothom repetia. Les dues novetats éren l'Assemblea Ciutadana dels Pobles de Castelló, creat Herrera i antics membres d'Esquerra Unida. Tot i la denominació provincial, era de caire local, com ara el PLAA, el Partit Liberal d'Alcalà-Alcossebre, també més de costa que d'interior com l'AIAA i encapçalat pel propietari de la televisió local; i finalment, com a mitja novetat, Anem els Ciutadans, continuadora d'IC. 

Tot i la concurrència, el Partit Popular de Francisco Juan Mars es va fer amb la majoria absoluta, mentre que el PSPV romania igual. D'entre la resta de formacions, només el GIPAXA i el PLAA van traure representació. 

Acabem ja amb les darreres municipals, a les quals s'hi va afegir una nova sigla independent: el GRACAA, el Grup d'Acció Ciutadana Alcossebre-Alcalà (note's l'ordre dels topònims) d'una línia semblant a Anem els Ciutadans. Per contra, AIAA, ACPC i la mateixa Anem ja no hi van participar. Com hem tractat en l'article del cicle electoral a Alcalà de Xivert, els comicis es van tancar amb el millor resultat històric del PP, l'estabilitat del PSPV i el retorn del Bloc, així com tornar a ser un plenari sense cap força independent després de vuit anys i set partits.

Benicarló - històric de les municipals

A Benicarló, les primeres eleccions democràtiques des de la II República es van resoldre amb la victòria d'un partit local i independent, el Grup Independent Garbí, liderat pel que seria alcalde José Maria Febrer Callís, reconegut metge de la ciutat. Amb sis regidors, el Garbí va avançar els dos grans partits de la Transició espanyola, el Partit Socialista -ací PSPV- i la Unión de Centro Democrático, els quals van empatar a cinc regidors. L'edil que faltava per a tancar el plenari va ser per al Partit Comunista, mentre que la Organització Revolucionària de Treballadors, de caire maoista, va quedar sense representació. Al remat van ser cinc les paperetes a disposició dels primers votants caduferos, el nombre més comú en les successives cites amb les urnes, ja que només s'ha pujat a sis candidatures en 1991 i 2011, i només s'ha baixat a quatre en 2003.

El Garbí, únic partit municipalista de Benicarló en època recent, va tindre el seu gran moment en 1983, quan creix fins els vuit regidors, a només un de la majoria absoluta. Tot i això, Febrer serà el batlle durant els quatre anys de legislatura. Mentre, la UCD desapareix i es substituïda per la quadruple coalició liderada per Alianza Popular, que obté quatre edils, un menys que els socialistes. Els comunistes surten de l'ajuntament, i des d'aleshores no hi tornaran a entrar, ni com a PCE ni com a després Esquerra Unida, malgrat ser una candidatura fixa. Tampoc entrà aquell any el Partido Demócrata Liberal, el partit comandat per Garrigues Walker.

La història del Grup Independent Garbí es tanca el 1987. Eixe any ja no es presenta a les eleccions, i el seu espai com a partit majoritari es ocupat pel PSPV. La candidatura encapçalada per Juan Vicente Rambla es fa amb la majoria absoluta. Per l'arc de la dreta, Alianza Popular esdevé el principal partit. També hi hauran els dos últims edils centristes, un pel CDS i l'altre pel Partido Demócrata Popular, creat des de les cendres de la UCD.

L'any 1991 el Partit Popular es converteix en el partit més votat a Benicarló, una posició que mantindrà fins l'actualitat. En aquella primera ocasió no va saltar a la majoria absoluta, però tot i la presència al plenari de dos partits frontissa, Unitat del Poble Valencià i Unió Valenciana, Jaime Mundo va encetar un mandat que s'estendria durant catorze anys. En aquesta dècada de majoria conservadora i els socialistes com a primer partit de l'oposició també es van veure, progressivament, les darreres participacions de sigles històriques com el CDS o UV.

En el tombant de segle, el Bloc Nacionalista Valencià, l'antiga UPV, va començar a guanyar força. Al 1999 ja va empatar a quatre regidors amb els socialistes, i al 2003 -quan es va passar de 17 a 21 regidors en joc- va pujar fins a cinc, la qual cosa li permetia decidir el color de l'ajuntament. Va ser una legislatura moguda que es va obrir amb un pacte entre populars i valencianistes, posteriorment aquests últims van eixir de l'equip de govern, i finalment, l'abril del 2005, la moció de censura de Bloc i PSPV posava el segon batlle socialista, Enric Escuder.

El govern progressista a penes va durar dos anys. Tot i que el PSPV va guanyar representació, l'altra cara de la moneda va ser la forta caiguda del Bloc, que va perdre més de la meitat dels seus edils. El Partit Popular, ara sota Marcelino Domingo, va recuperar l'alcaldia amb dotze regidors, xifra que encara s'eixamplaria a tretze als següents comicis. D'altra banda, el 2007 va ser l'estrena d'Esquerra, a punt d'entrar aleshores com quatre anys més tardl L'última candidatura apareguda a Benicarló va ser la del Partido Familia y Vida, una formació ultraconservadora, la qual tampoc va tindre fortuna.