Sant Mateu, 2011-2014

Sant Mateu, la històrica capital de Montesa, ubicada al bell mig de la comarca, a la cruïlla entre l'Alt i el Baix Maestrat, i a la vegada, entre el Maestrat i els Ports. Una situació estratègica que fa que la vila es mantinga com la referència en la contornada més immediata. Ho observem al cens: mentre l'interior es despobla sense aturador, a Sant Mateu la davallada ha estat molt més suau i fins i tot, alternada amb lleugers augments demogràfics.

Font: evadirte.com

Les eleccions del 2011 van ser les del canvi. Després de cinc legislatures del popular Manuel Ferreres, el seu successor Manuel Segarra va perdre els comicis en favor de la candidatura socialista encapçalada per Ana Besalduch. La diferència entre PSPV i PP va ser de nou punts, 54,5% a 45,5%, amb sis regidors per als primers i cinc per als segons. Tots ells es mantenen en el càrrec actualment.

Les eleccions del 2011

La cita a les Corts Valencianes va estar prou més renyida. Tan sols per 23 vots el PSPV va obtindre el triomf davant del PP, en un marc on els dos grans partits pràcticament es van repartir el 94% de les paperetes. Cap altra formació va traure per sobre dels tres punts.

El gran desgast amb que el govern espanyol de signe socialista va aplegar a les eleccions de novembre de 2011 va afectar a l'escena santmatevana. El Partit Popular va augmentar els seus suports a la vila fins arribar al 51%, la majoria absoluta, mentre que el Partit Socialista perdia la marca dels quaranta punts. El tercer grup va ser Esquerra Unida, amb només el 3,83% del sufragi.

Les eleccions del 2014

Les europees de la passada primavera ens van retornar el frec a frec dels dos grans partits. Ara, per sols cinc vots, el PP va superar el PSOE. El canvi estriba en el nivell al qual han empatat: si abans era a la línia del 46%, en aquesta ocasió ha estat a la del 37-38%. L'equivalència de la circumstància ha estat l'obertura del ventall a un bon nombre de partits minoritaris que han saltat per sobre dels tres punts: Esquerra Unida (5,47%), Compromís (4,37%), Podem (3,52%) i UPyD (3,16%).

Si ho traslladem a un escenari municipal, aquesta profussió de vot alternatiu és insuficient per que la casa de la vila siga tricolor i cap partit faça de frontissa entre uns PP i PSPV empatats fins gairebé el darrer vot, tot i que la moneda, en aquesta simulació, cau de cara dels conservadors.