Morella, la històrica capital dels Ports, és el primer municipi que topetem per sota del nivell dels 5.000 habitants. De fet, els morellans i morellanes d'avui en dia són al voltant de les 2.500 habitants. Una circumstància de la qual es pot traure una altra lectura: 43 dels 47 municipis del Maestrat i els Ports no apleguen als tres mil habitants.
Com ja hem pogut constatar en l'anàlisi del període electoral des de les últimes eleccions locals, i sumant-hi l'experiència prèvia del blog Municipals 2011 al Maestrat i els Ports, a partir d'aquesta línia que obre Morella, l'escena política predominant és la bipartidista, bé amb els dos grans partits a escala estatal i nacional, o bé amb un d'ells dins d'una coalició més àmplia.
La localitat que ens ocupa ara és un exemple de manual del primer cas. Des de 1979, només en la convocatòria de 1983 hi va haver més de dues llistes. Des d'aleshores, Partit Socialista i Partit Popular han bipolitzat el plenari morellà, sovint amb major fortuna per als primers, fins a esdevindre una de les places fortes del PSPV (de fet, actualment és el municipi més gran que governen al nostre territori).
A les primeres eleccions democràtiques després de la II República van acudir la Unión de Centro Democrático y el Partit Socialista. Va guanyar l'UCD, qui va col·locar Rafael Sabater com a primer alcalde. Sabater no va concloure la legislatura i va dimitir a causa de la polèmica generada pel fet que residira a Castelló, on exercia de docent. Francisco Blasco va ser el substitut, reelegit a la següent convocatòria, eixa de 1983 que esmentàvem suara. La UCD s'havia desfet i alguns dels seus quadres havien fundat nous partits de centre i liberals.
A Morella, com altres municipis, s'hi van presentar diverses candidatures de centre-dreta: d'una banda la quadruple coalició d'Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i Unió Valenciana, i d'altra, el Partido Demócrata Liberal. Precisament, aquest PDL de l'alcalde Blasco va ser el guanyador en minoria, amb un edil més que el PSPV, però els dos regidors d'AP-PDP-UL-UV no van contemplar un canvi de signe. Blasco, a l'igual que el seu antecessor, també va dimitir. Fou al gener de 1987 a causa d'una polèmica al voltant del Pla General d'Ordenació Urbana. Ramon Tena exercí de batlle els pocs mesos fins el següents comicis electorals.
Des de 1987, AP (després Partit Popular) i PSPV han estat els únics contrincants a la Casa de la Vila. Els populars, sense la competència dels centristes i liberals, van obtindre el triomf eixe any. José Vives va ser el darrer alcalde de dreta, ja que a partir de 1991, els socialistes controlaran el plenari de la capital portenca. Primer amb Javier Fabregat i després amb Ximo Puig, el batlle morellà més conegut fora de la comarca. Puig va guanyar fins a cinc eleccions municipals consecutives, alternant diferències de 6 a 5 i 7 a 4 regidors respecte a l'oposició del PP. Al juny de 2012, després de ser escollit com a Secretari General dels Socialistes Valencians i previsiblement candidat a la Generalitat en 2015, Puig va renunciar al seu càrrec en favor de Rhamsés Ripollés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada