El municipi d'Alcalà de Xivert i Alcossebre s'ha caracteritzat per una nombrosa presència de partits i candidatures de caire municipalista i independent, ja des de les primeres eleccions democràtiques després de la II República, les de l'any 1979, quan hi van concòrrer dues, CAD i OIX. L'escassa documentació disponible a la Xarxa ha impossibilitat trobar-ne ni tan sols el nom que amagaven aquelles sigles (tot i que OIX ben bé podria ser quelcom semblant a "Organització Independent Xivertenca"). Ambdòs partits van traure representació, desfent l'empat a quatre regidors que havien resultat els dos grans partits, els socialistes del PSPV i els centristes de la UCD. Al remat, Juan Castillo, dels primers, va ser batlle durant eixa legislatura.
Curiosament, les següents eleccions també van acabar en empat entre el PSPV i la quadruple coalició conservadora liderada per Alianza Popular. La clau del govern la tenia l'únic regidor del Centro Democrático Social, i al llarg d'aquella legislatura es van succeir fins a tres batlles, un per cadascun dels partits. Primer el centrista Joaquín Puig, després el socialista Daniel Durà i finalment, el popular Juan Garcia Barceló. D'altra banda, la primera participació de comunistes i valencianistes no va tindre fortuna.
Els comicis de 1987 van ser els que més candidatures van moure fins eixe moment, sis llistes. I paradoxalment, va ser la de menys partits en el plenari, tan sols dos, AP i PSPV. Garcia Barceló va revalidar mandat. Quatre anys després les cartes canviarien de mans a favor dels socialistes de Rafael Segarra. Però tornant a aquell 1987, als típics -per vistos també en altres pobles de la comarca- UPV, EU, UV o CDS (tot ells amb presència a Alcalà de Xivert) també hi van haver una llista del PTE-UC, el Partido de los Trabajadores de España-Unión Comunista, la formació de Santiago Carrillo escindida del PCE en 1985 i integrada al PSOE només sis anys més tard.
L'etapa bipartidista del municipi gaspatxer conclou el 1995, quan Esquerra Unida obté representació per primer cop. Els seus dos regidors són imprescindibles per dilucidar qui serà el proper batlle gaspatxer entre socialistes i populars. Finalment, EU es va abstindre en la votació i la major quantitat d'edils conservadors van possibilitar que aquests recuperaren l'alcaldia xivertenca. Serà la primera legislatura de Francisco Juan Mars, qui s'ha mantingut com a primer edil de la vila fins el dia d'avui, amb la interrupció de l'etapa 2003-2007 que veurem posteriorment, i des d'aquell moment el Partit Popular ha guanyat les successives eleccions municipals. La següent, 1999-2003, per majoria absoluta.
Els comicis del 2003 arriben amb dues novetats. Per un costat s'incrementa en dos el nombre de regidors en joc, i per l'altre, es presenten fins a set candidatures. Ambdues circumstàncies es repetiran les convocatòries posteriors. De fet, quatre anys després es va aplegar a les nou llistes. Ni a poblacions amb el triple d'habitants com Vinaròs o Benicarló s'ha aplegat a eixes xifres. Però, retornem de nou al 2003. Hi trobem les quatre partits clàssics -PP, PSPV, EU (Entesa) i Bloc- i tres novetats: l'AIAA, el GIPAXA i IC. L'AIAA era l'Agrupació Independent Alcalà-Alcossebre, amb forta implantació entre els residents europeus del nucli cossebrer, el GIPAXA (o GIPAXAL, GIP.ax.al o simplement GIP) el Grup Independent Popular d'Alcalà de Xivert-Alcossebre, escissió del PP local, i l'IC Iniciativa Ciutadana, formada també per residents foranis de les urbanitzacions costaneres.
El PP guanya per majoria relativa, el PSPV en trau un edil menys, i després, fins a quatre partits obtenen un seient al plenari. De fet, tots els que es presenten, tret d'IC -i no per molt-. Un quadriple acord entre socialistes, el Bloc i els municipals de l'AIAA i el GIPAXA convertien Isabel Soriano en la primera alcaldessa gaspatxera. Va ser una coalició inestable, amb l'eixida del regidor socialista Olivier Herrera (que va passar a no-adscrits) i d'AIAA, però tot i això, la moció de censura no va arribar.
Com dèiem, nou van ser les paperetes que els votats d'Alcalà i Alcossebre tenien a la seua disposició als col·legis electorals del 2007. Dels set anteriors, tothom repetia. Les dues novetats éren l'Assemblea Ciutadana dels Pobles de Castelló, creat Herrera i antics membres d'Esquerra Unida. Tot i la denominació provincial, era de caire local, com ara el PLAA, el Partit Liberal d'Alcalà-Alcossebre, també més de costa que d'interior com l'AIAA i encapçalat pel propietari de la televisió local; i finalment, com a mitja novetat, Anem els Ciutadans, continuadora d'IC.
Tot i la concurrència, el Partit Popular de Francisco Juan Mars es va fer amb la majoria absoluta, mentre que el PSPV romania igual. D'entre la resta de formacions, només el GIPAXA i el PLAA van traure representació.
Acabem ja amb les darreres municipals, a les quals s'hi va afegir una nova sigla independent: el GRACAA, el Grup d'Acció Ciutadana Alcossebre-Alcalà (note's l'ordre dels topònims) d'una línia semblant a Anem els Ciutadans. Per contra, AIAA, ACPC i la mateixa Anem ja no hi van participar. Com hem tractat en l'article del cicle electoral a Alcalà de Xivert, els comicis es van tancar amb el millor resultat històric del PP, l'estabilitat del PSPV i el retorn del Bloc, així com tornar a ser un plenari sense cap força independent després de vuit anys i set partits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada