La Salzadella, 2011-2014

La major part dels pobles i ciutats del nostre territori han convertit un producte típic, sobretot del ram gastronòmic, en un veritable símbol local, amb la seua consegüent fira que atrau milers de visitants. D'aquesta manera, només cal esmentar la cirera per tindre a la ment la població que ens ocupa ara: La Salzadella. La vila del Baix Maestrat va ser una de les que va viure un canvi de govern a les últimes municipals. Qui havia estat batlle entre 1991 i 2003, Cristóbal Segarra, recuperava l'alcaldia per al Partit Popular. Va obtindre el 57% dels vots i quatre regidors, pel 43% i tres regidors de la coalició Junts per Salzadella, la qual havia governat eixa legislatura. La tercera candidatura, la del PSPV, es va retirar una setmana abans de les eleccions per demanar el vot a JPS, després de segregar-se de la coalició. De nou, la participació va ser molt alta, aplegant-hi al 95%. 

Font: lasalzadella.es

A les postreries de l'any 2012 va dimitir el regidor de Junts Per Salzadella Sergio Blasco. Qui fòra el tinent d'alcalde la legislatura anterior va ser substituït pel número quatre de la llista dels municipalistes, en Juan Vicente Ferreres.

Les eleccions del 2011

A nivell valencià, el PP va repetir triomf a la Salzadella, amb si fa no fa la meitat dels vots. L'altra meitat se la van repartir entre el PSPV, amb un 24%, i Compromís, amb un 20%. Cap altra candidatura va superar la barrera dels cinc punts.

La situació va ser diferent uns mesos posteriors. Les eleccions espanyoles solen afavorir els resultats dels dos grans partits, i a la vila salzadellana no va ser una excepció. Tant el PP com el PSOE van incrementar el seu vot: els conservadors van guanyar amb prop del 60%, el doble dels socialistes. Per la seua banda, Compromís va romandre  en el 7,74%, mantenint-se encara com a tercera força.

Les eleccions del 2014

Poca cosa va canviar de la cita estatal a l'europea. Dos anys llargs després, les tres formacions que s'han repartit els vots de la Salzadella ho tornaren a fer i en el mateix ordre. Fins i tot, amb percentatges prou similars, sobretot el PSOE i Compromís; el PP, guanyador de nou, va minvar els seus suports fins el 51%.

Amb aquestos resultats aplicats a unes municipals, l'actual equip de govern continuaria quatre anys al capdavant del plenari i amb els mateixos regidors, a l'igual que l'oposició, si donem per fet la continuïtat de la coalició JPS.

Rossell, 2011-2014

A l'extrem interior septentrional del Maestrat i als peus dels Ports trobem la vila de Rossell, que juntament els nuclis de Les Cases del Riu i Bel, aquest sense població estable, conformen el municipi rossellà. L'alcalde de la vila, el socialista Evaristo Martí, va revalidar un tercer mandat l'any 2011 i ho va fer amb uns bons números, sis regidors per tres de l'oposició del Partit Popular. Tots nou edils escollits a les urnes es mantenen en el càrrec actualment.

Font: rossell.es

Les eleccions del 2011

Aquella nit electoral el PSPV va fer doblet a aquesta vila de frontera i cruïlla amb Catalunya i a l'igual que a les municipals, va superar la marca de la majoria absoluta, un 53%, dotze punts per davant d'un Partit Popular que només va variar d'un vot el recompte entre la urna autonòmica i la local. Compromís, amb un 3,15%, va ser la tercera força.

Els comicis al Congrés espanyol de novembre de 2011 aventuraven una important davallada del fins aleshores partit al govern i a Rossell es va complir la premisa. Per sols nou vots, el Partit Popular va superar els socialistes, en un marc pràcticament bipartidista que dedicà el 90% dels vots a les dues grans formacions. Solament Compromís, de nou, va saltar lleugerament la tanca dels tres punts.

Les eleccions del 2014

Les circumstàncies polítiques de l'Estat i la Generalitat van canviar al llarg dels dos anys i escaig que hi vam estar sense cap comici. D'aquesta manera, quan a la primavera d'enguany la societat rossellana va ser cridada de nou a les urnes, aquesta va optar un altre cop pel canvi. Així, el PSOE recuperava aquesta plaça, però es quedava en el 40%, baixant de la darrera convocatòria. Més va davallar el PP, el qual va obtindre un terç dels vots. Aquestos resultats van permetre el creixement d'altres formacions, destacant-hi Podem, que en la seua estrena es va fer amb més del 7% dels vots, passant per sobre d'un Compromís que per fi sobrepassava els cinc punts. Per la seua banda, Esquerra Repúblicana obtenia el 4,6% dels sufragis.

Així, segons el simulador d'Icon.cat, si a les municipals hi sortigueren aquestos percentatges, els socialistes continuarien quatre anys més a la Casa de la Vila, però pel camí en perdrien un regidor en favor del PP. I per escassos vots en podrien perdre un segon, ara en favor de Podem, qui esdevindria la clau del govern.

Portell de Morella, 2011-2014

Portell de Morella és un dels municipis que es troben a la franja mitjana de població dels Ports, a mig camí entre els "grans" (entenem per "gran" voltar el mig miler de persones) i entre els micropobles que no apleguen a cent veïns. Tot i així, la despoblació continua la seua tendència sense frenada i al 2014, el cens portellà va baixar per primer cop de les dues-centes persones.

Font: turismedecastelló.com

Tres anys abans, les eleccions municipals van revalidar el tercer mandat d'Álvaro Ferrer sota les sigles del Partit Popular. En règim de Consell Obert i amb cinc regidors en joc, s'hi van presentar dues candidatures, PP i PSPV, amb quatre noms en la primera i tres a la segona. Amb 77 paperetes van empatar un candidat per cada partit. 73 va traure el segon popular i 71 el segon socialista. Per tant, seria el cinquè regidor que decidiria el color polític de l'equip de govern de Portell: amb 68 vots, Alícia Mor va fer caure la moneda del costat conservador. Posteriorment, el PP va guanyar el quart regidor quan va entrar la sisena candidat, Joaquina Gisbert, en substitució de la cap de llista del PSPV Susana Carceller.

Les eleccions del 2011

El Partit Popular també va ser l'opció preferida dels portellans de cara a les passades eleccions autonòmiques, on va sortir amb un 61% sota el braç, a força distància d'un PSPV que no aplegava als trenta punts. Cap altra força va superar la barrera del 3% de vots.

Els conservadors van encadenar una tercera victòria en aquest cicle electoral. Al Congrés espanyol, van augmentar en un punt el seu resultat, que contrasta amb la considerable baixada dels socialistes, que tot just sobrepassen el 20%, la qual cosa ha permet traure el cap a opcions alternatives, com ara UPyD (6,52%) o Esquerra Unida (5,07%) 

Les eleccions del 2014

El quart triomf, per contra, no va ser tan dolç, i el Partit Popular obrí la classificació amb un 52% dels sufragis, tot perdent la línia dels seixanta punts que havia mantingut fins el moment. Aquesta circumstància no la va aprofitar el PSOE, que va baixar un poc més fins tocar el 19%, sinó partits minoritaris que guanyen acceptació a Portell: UPyD quasi toca els vuit punts, Podem i Ciutadans van obtindre el 4,5%, i Primavera Europea-Compromís va saltar la barrera del 3%.

A diferència d'altres municipis portencs, els regidors de Portell solen repetir experència, la qual cosa afavoreix tènuement l'aplicació dels resultats europeus a unes municipals. Segons el simulador d'Icon.cat, es repetiria la composició actual de l'ajuntament.

La Pobla de Benifassà, 2011-2014

El municipi de la Pobla de Benifassà comprén a cinc dels set pobles que han format la tradicional Setena de la Tinença: el Boixar, Coratxà, Fredes, el Ballestar i la capital i la més habitada, la Pobla. Enmig d'un entorn declarat parc natural i amb una forta idiosincràcia (gairebé podem parlar d'una comarca menuda), les darreres eleccions en el municipi han estat acompanyats de polèmica al voltant del cens. Tant al 2007 com al 2011, diverses formacions han denunciat un pressumpte increment irregular dels habitants empadronats als pobles de la Tinença amb intencions electorals. Moltes d'aquestes persones, segons apuntaven els partits de l'oposició a l'anterior legislatura, tenien cognoms foranis i amb casetes de fusta com a residència, la qual cosa va motivar fins i tot un programa de televisió. Les qüestions urbanístiques, com ha estat habitual al país en la última dècada, són al darrere de l'afer.

Foto: descubrelatinensa.blogspot.com

En tot cas, si mirem les xifres de l'Argos, l'Arxiu Històric Electoral Valencià, podem observar que a les municipals del 2011, el cens va ser de 293 persones, la xifra més alta en tres dècades. En tres anys després, per a les europees, la xifra s'havia reduit en cent veïns, fins les 193 persones, la xifra més baixa de tot el registre empatada amb la de mitjans de la dècada dels 90.

Justament el PP, un dels tres partits que va protestar contra l'augment del cens al 2007, va acollir sota les seues sigles a l'alcalde objecte de les queixes, en Víctor Gargallo, aleshores en el Partit Social Demòcrata. I ara sota signe popular, el batlle va revalidar mandat amb un 57,25%, que li atorgaven quatre regidors. Els altres tres pertanyen a Junts per la Tinença, formació municipalista en la qual hi estaven integrats el PSPV i els independents d'Unió per la Tinença. Tots set regidors escollits a les urnes hi mantenen el càrrec avui en dia.

Les eleccions del 2011

La mateixa jornada electoral que les locals, el Partit Popular també va ser la candidatura més reeixida en les autonòmiques, amb un percentatge similar, el 58%. Sense l'abric de JPT, els socialistes van obtindre el 22,5% dels sufragis. Com a tercera força hi ha Compromís, amb el 5,63%, mentre que Esquerra Republicana del País Valencià va travessar l'umbral dels quatre punts.

Les distàncies entre els dos grans partits es van reduir als comicis del Congrés de Madrid, celebrats al mes de novembre. El PP baixava lleugerament al 54,55%, mentre que els socialistes aplegaven a fregar el 30%. De nou Compromís va ser l'alternativa al bipartidisme, amb un 8%, seguit d'Esquerra Unida, ja amb quatre punts percentuals.

Les eleccions del 2014

Tot i un nou triomf a Benifassà del Partit Popular a les europees, en aquesta ocasió va perdre la marca de la majoria absoluta, fins caure al 41,28%. Per la seua banda, els socialistes també van baixar tres punts respecte la convocatòria anterior. Esquerra Unida es col·locava com a tercer partit amb el 5,5%, sols un vot més Compromís i UPyD. 

A l'hora d'aplicar aquestos resultats i fer una projecció en unes eleccions municipals, podem triar dues alternatives: o mantindre els partits o donant per fet que l'oposició es trobarà de nou sota la coalició Junts per la Tinença. En el primer cas, es repetiria el resultat de l'any 2011; en el segon, s'invertiria a favor de l'avui oposició.

Peníscola, 2011-2014

La Ciutat en el Mar, el referent turístic del nostre territori i un indret carregat d'història i de patrimoni natural, és la tercera localitat en ordre de població del Maestrat-Ports, la qual cosa permet que s'hagen establert un ventall de partits polítics locals a diferència del bipartidisme que impera en l'interior. Tot i que en ocasions anterior hi va haver un nombre considerable a alcaldables peniscolans, en l'any 2011 només hi van concórrer quatre. 

Font: Viquipèdia

El Partit Popular va guanyar amb quasi el 64% dels vots, que equivalien a nou regidors que van revalidar la quarta legislatura d'Andrés Martínez. Com a principal partit de l'oposició trobem el Partit Socialista, amb el 21,7% i tres regidors. Tanca el plenari el regidor d'Esquerra Unida, Rafael Serrat, qui fòra alcalde a la dècada dels 80 i al 1999. Va obtindre un 7,62%, a penes vint-i-cinc vots per sobre del Bloc-Compromís, qui va perdre la representació al consistori. D'ençà, les tretze persones que van prendre l'acta aquell maig de fa tres anys i mig encara hi desenvolupen la seua tasca institucional.

Les eleccions del 2011

Pel que fa als comicis valencians, tant PP com PSPV pràcticament van repetir percentatges: 63,2% per als conservadors i 21,5% per als socialdemòcrates. Com a tercera força Compromís va superar ara a Esquerra Unida, 6,35% a 4,68%.

Els resultats no van variar massa mesos després. Quan va aplegar el moment d'escollir els diputats espanyols, el Partit Popular va fer valdre el seu bastió peniscolà per superar els dos terços, mentre que el PSOE restava al 20%. Esquerra Unida i Compromís es van intercanviar un altre cop les posicions, amb tot just deu vots de diferència; la seu marca va figurar entre els tres i els quatre punts.

Les eleccions del 2014

L'estabilitat que hem vist va desaparèixer amb els comicis al Parlament Europeu del passat juny. Va guanyar de nou el Partit Popular, però per primer cop va baixar de la majoria absoluta, fins el 46,7% dels vots. Molt pitjor va ser la sort dels socialistes, els quals van davallar al 13,5%. I per l'altra banda, les opcions alternatives van sumar percentatges a tindre en compte: Esquerra Unida i Podem van superar el 7,5% cadascuna, separades per tan sols dos vots. Al voltant del 5% es va quedar UPyD, un punt més que Compromís, una altra derrotada en comparació a eleccions anteriors. Per últim, cal ressenyar el 3,67% de Ciutadans.

Ara bé, la translació d'aquest ball de xifres i percentatges a unes municipals no suposaria un gran canvi en la política peniscolana. Ans al contrari, el PP i EU mantindrien els seus nou i un regidor, respectivament, i el PSPV en perdria un a favor de Podem, mentre que UPyD es quedaria a escassos vots de tindre un representant a les nostres comarques.

Palanques, 2011-2014

A la ribera del riu Bergantes trobem la vila de Palanques, la segona amb menys població de tot el País Valencià, amb tot just una vintena d'habitants censats. En canvi, el seu fluxe demogràfic no ha estat una contínua caiguda, sinó que ha oscil·lat i s'ha mantingut en els darrers anys, i de fet, al 2014 hi havia un cens major (dues persones) que al 2011.

Foto: palanques.com

La circumstància de l'escassa població dóna joc a diverses curiositats en els recomptes i en els resultats. En aquest cas, el més clamorós és que el PSPV va obtindre un regidor amb només un sol vot. Amb el canvi de normativa, els pobles més menuts van passar d'escollir un sol alcalde-regidor a triar-ne tres. Es van presentar dues llistes, PP i PSPV amb dos noms cadascuna, de manera que el resultat 2 a 1 estava assegurat d'antuvi. A Palanques, tot el veïnat va escollir els noms del Partit Popular. Tothom excepte un, que va votar els socialistes. A tot això, Lucia Adell va ser nomenada alcaldessa del poble.

Les eleccions del 2011

Vistos els números de les municipals, no era d'estranyar topetar-se'n de semblants a les autonòmiques d'aquella mateixa nit electoral. El PP va obtindre el 89,47% dels vots, que equival a tots excepte dos, els quals van sumar PSPV i Compromís.

La mateixa història mesos després a les eleccions al Congrés espanyol. Sobre vint paperetes, dinou duien el logotip del Partit Popular. L'altra va ser per a Compromís.

Les eleccions del 2014

Fidels a la cita, els palanquins i palanquines van escollir pràcticament per totalitat al PP als comicis europeus. El ja tradicional vot que s'escapoleix del seu control va tornar a canviar  de formació i ara se'l va sumar Coalició per Europa, la candidatura de CiU i PNB.

Amb aquest percentatge superior al 90%, si apliquèssim el simulador electoral d'Icon.cat tindríem un ajuntament monocolor del Partit Popular.

Olocau del Rei, 2011-2014

A l'igual que Castellfort i la Mata, els olocauins van celebrar unes primàries entre tota la població per designar les persones que hi haurien de formar el plenari municipal durant els quatre anys següents. En el seu moment, el sistema va despertar l'interés dels mitjans de comunicació estatals, com ara la televisió Cuatro o el diari El Mundo. Aquest darrer va publicar un article en el que feia palesa de la necessitat de les primàries per escollir regidor en un poble on ningú no vol ser-ho. 

A Olocau, les primàres es van instaurar l'any 1995 i s'han consolidat plenament. Per al 2011, dels 120 habitants censats (ara la xifra ja baixa de 100), 108 podien ser triats, i 95 veïns van elegir-ne a cinc. El que més va ser Vicente Royo, actual alcalde de la vila, qui precisament afirmava a l'article d'El Mundo que el càrrec "era més problema que altra cosa". El quintet sortint de les primàries es va partir en dos candidatures, tres per al Partit Socialista, marca que governa des de 1987, i dos per al Partit Popular. La jornada electoral, en la re-votació, els candidats socialistes van aconseguir una quinzena de vots més que els seus contrincants. Com a curiositat, la persona més votada fou Isidro Royo, qui ja havia estat primer edil d'Olocau entre 1983 i 1987 amb les sigles del Partit Democràta Liberal de Garrigues-Walker.

Font: ara.cat

Les eleccions de 2011

Quant a la votació per a discernir els representants a les Corts Valencianes, a Olocau hi va haver empat entre PSPV i PP a 41 vots cadascú, pràcticament el 50% en percentatge, atès que només dos vots van escapar als dos grans partits.

Si tancar unes eleccions amb un empat és difícil, dues és gairebé impossible. Però a la localitat dels Ports es va repetir el resultat d'uns mesos enrere, ara amb 43 paperetes per llista. De nou, solament dos vots van acudir a una tercera força.

Les eleccions del 2014

Ha estat precís esperar tres anys i mig, però a la fí la igualada es va trencar a les eleccions europees. La moneda va caure del cantó del PSOE, amb un 47% i amb quatre vots per sobre del PP. Una altra novetat va ser la irrupció amb certa visibilitat d'un tercer partit, en aquest Podem, amb el 5,88%.

Com en ocasions anteriors, a Olocau del Rei no hi té gaire validesa el resultat que ens puga donar un repartiment de regidors amb l'escrutini europeu. De totes maneres, fàcilment es percep que en cas de dur-ho a terme, ens trobaríem amb una composició idèntica a l'actual, tot i que quasi segurament, serà amb altres noms.

Morella, 2011-2014

Morella, la fortalesa que respira història per cada carrer i cada dena del seu terme, la gran vila emblemàtica del nord valencià, és també un símbol polític modern. Morella va associada amb el partit que hi governa des de 1991, el PSPV, qui ha fet de la localitat, i per extensió dels Ports, el seu bastió davant el predomini del color blau de la resta del país, i fet i fet, aquesta comarca és l'única on el PSPV revalida victòries elecció rere elecció. Tal com va fer a l'any 2011, quan Ximo Puig va obtindre el permís dels morellans i morellanes per a encapçalar la seua cinquena legislatura. Els socialistes van obtindre set regidors, per quatre de l'oposició del Partit Popular.

Foto: morella.net

D'ençà, ha estat una legislatura força moguda. A finals del mes de març de 2012, Ximo Puig era escollit com a nou secretari general dels socialistes valencians. Poques setmanes després, el fins aleshores batlle dimitia per capitanejar el PSPV, tot sent substituit per Rhamsés Ripollés al capdavant del plenari morellà. I el lloc de Ripollés com a regidor el va ocupar Palmira Mestre, tot resseguint l'ordre de la candidatura. 

A la bancada contrària també hi va haver canvis. Just a l'equador de la legislatura, al maig del 2013, anunciaven per motius personals la seua dimissió dos dels quatre regidors populars, Isabel Sangüesa i Guillermo Sangüesa, qui havia estat el cap de llista del PP, de manera que vint-i-quatre mesos després, les cares dels cartells que omplien Morella ja no hi éren a la casa de la vila. Com en el cas anterior, es va respectar l'ordre i els números cinc i sis, Miguel Ángel Querol i Noelia Garcia, van ocupar les vacants.

Les eleccions del 2011

Ximo Puig va celebrar doble victòria aquella jornada electoral de fa quasi quatre anys. A més del triomf local, el PSPV també es va imposar a les autonòmiques. Va obtindre el 47%, vuit punts més que el PP. Fora del bipartidisme, només Compromís va fregar la barrera del 5%.

La prova de foc de la fortitud del PSOE a Morella va tindre lloc als comicis espanyols, quan pràcticament a tot l'Estat el PP els va superar. No a la capital dels Ports. Un cop més, van ser els primers de l'escrutini, 48% per 41%. A molta distància, Compromís era de nou la tercera força amb el 3%.

Les eleccions del 2014

Pel que fa a les passades europees, els dos grans partits van perdre un poc de potència. No massa els socialistes, guanyadors amb el 43%, però el Partit Popular vorejà el 30% dels vots. L'escletxa la van aprofitar Compromís i Esquerra Unida, els quals van pujar per sobre dels cinc punts, i per UPyD, amb poc més del 4%.

Així, no cal acudir al simulador electoral d'Icon.cat per preveure una nova victòria socialista a Morella. Si hi acudim de totes formes, observem un resultat de 6 a 5 a favor del PSPV, sense espai cap a una tercera força. D'altra banda, caldrà estar atents si el nou cap de cartell manté la tirada entre els morellans de l'ara candidat a la Generalitat.

La Mata, 2011-2014

A La Mata, poble espardenyer per excel·lència, poca teca hi havia el dia de les eleccions municipals. Ja estava tot venut, gràcies al procés de primàries, que com altres pobles dels Ports, havien dut a terme un mes abans. El 9 d'abril de 2011, tota la Mata estava cridada a les urnes i tota la Mata era candidata, tret del batlle sortint i un regidor. Cadascun dels 125 participants podia triar quatre noms entre els 175 censats, i el resultat va afavorir a Pedro José Calvo, amb 55 vots. L'anècdota va ser que per a discernar el cinquè i últim afortunat hi val caldre un desempat amb llançament de moneda.

La llista de cinc noms era majoritàriament favorable a acudir a les eleccions "oficials" sota el signe del PSPV, amb el qual Calvo ja va ser alcalde vint anys enrere (i a més, el darrer socialista). La diferència la va posar Domingo Montserrat, antic regidor d'Alianza Popular a la dècada dels 80, que va concòrrer sota la marca del Partit Popular.

Font: lamatademorella.es

A aquesta vila, la jornada electoral va succeir un fet poc usual: un partit les va guanyar i perdre alhora: com la Mata funciona en règim de Consell Obert, la persona més re-votada fou, precisament, Montserrat, amb 57 paperetes, únic regidor del PP qui va traure un vot més que dos dels quatre regidors socialistes, entre ells Pedro José Calvo, al remat nou alcalde del municipi.

Les eleccions del 2011

Tot i el canvi de signe a l'ajuntament, per a les Corts Valencianes el Partit Popular va ser la formació més escollida a la Mata, amb la meitat exacta dels vots. L'altra meitat se la va endur gairebé tota el Partit Socialista, amb un 37%, seguit d'Esquerra Unida amb un 6,52%.

Si fa no fa, aquestes xifres es van mantindre passats uns mesos. Si ho comparem amb els resultats al Congrés espanyol, el PP va guanyar de nou amb el 51% i el PSOE va ser la principal oposició amb el 32%. Esquerra Unida va romandre en la franja dels sis punts, i cal afegir el gairebé 4% de Compromís.

Les eleccions del 2014

El resultat dels comicis al Parlament Europeu va deixar un parell de titulars a la Mata. El primer és la davallada del bipartidisme encara que PP (42%) i PSOE (25%) van ser de nou les llistes més votades. El segon és la irrupció de Podem com a tercera força amb el 15,5% del sufragi, una de les xifres més altres de la nova formació socialista en la comarca. La crescuda de Podem no va significar una baixada dels partits d'esquerres. Ans al contrari, Esquerra Unida i Compromís també van pujar, tímidament això sí, i van superar els umbrals del 7% i 5%, respectivament.

En una vila més gran, uns resultats així donarien molt de joc de cara a les municipals, però amb les primàries populars i el consell obert, a la Mata, com molts pobles del nostre territori, es pot afirmar que "tot queda a casa" i caldrà veure quants dels actuals regidors opten per repetir. Tot i això, si fem la simulació, observem que el PP recuperaria l'alcaldia amb majoria absoluta, mentre que l'oposició quedaria configurada per PSPV i Podem amb un regidor cadascú. 

La Jana, 2011-2014

Al cor del Baix Maestrat, la població de la Jana s'alça enmig d'un mar d'oliveres que continua cap el nord. És una vila xicoteta, reconeguda per la seua centenària Fira que cada any atrau a milers de visitants. Però, la demografia hi va a la contra i en aquest cicle electoral el cens ha baixat, per primer cop, de les sis-centes persones. La principal particularitat de la Jana és que és dels pocs municipis del Maestrat interior als quals s'hi van presentar més de dos paperetes, i encara més, que després de votar compta amb més de dos colors al plenari. En concret, són tres, el blau del Partit Popular, el roig del Partit Socialista, i el taronja del Bloc Nacionalista Valencià-Compromís. 

Foto: ayuntamiento.es

Pel que fa als resultats, els populars van recuperar l'alcaldia janenca vuit anys després. La llista que encapçalava Joaquín Lladser va traure el 46,97%, pel 35,62% dels socialistes. Ara bé, a l'hora de traduïr els percentatges a regidors, ambdues formacions van empatar a tres. La clau del govern residia en el regidor que havia tret el Bloc amb el 17,42%. Els valencianistes van donar la confiança al partit més votat, però des d'aleshores, la fricció entre govern i oposició ha estat continua, amb diverses peticions de dimissió per part de Compromís, com ací i ací. La moció de censura, però, no s'ha consumat i amb mesos vista de les eleccions, és difícil que es pose en marxa. A tot això cal afegir que el plenari de la Jana manté els set noms votats al seu moment.

Les eleccions del 2011

Pel que fa a les eleccions valencianes, tot i traure gairebé el mateix resultat que a les municipals, el PP no es va haver de preocupar en aquesta ocasió per un empat tècnic amb el PSPV, tot i això, els socialistes van augmentar quatre punts, fins la línia del 39%. Una pujada en part a costelles de Compromís, que es quedar en el 10% dels sufragis.

Els populars sí van travessar la barrera de la majoria absoluta en les eleccions al Congrés espanyol de novembre d'aqueix any: en concret, un 54%. De nou, els socialistes van ser la principal alternativa, movent-se en xifres semblants a les convocatòries anteriors, un 36%. Compromís, per la seua banda, va acabar amb un 6,55%, una davallada a primera vista però que esdevé un bon registre en unes eleccions tradicionalment fluixes per als valencianistes.

Les eleccions del 2014

Els conservadors van guanyar de nou a la Jana a les eleccions europees de la passada primavera, encara que la lectura és una baixada fins el 40%, només cinc punts per sobre dels socialistes, els quals han mantingut un percentatge de vot lleial durant els tres anys i mig. Primavera Europea va mostrar de nou que la Jana és un plaça a tindre en compte al Maestrat per a Compromís amb més de l'11%. A més a més, cal sumar la participació d'Esquerra Unida, que va superar l'umbral dels cinc punts.

Com quedaria el plenari janenc amb aquest escrutini? Doncs en principi es repetirien les xifres de regidors de fa quatre anys, això sí, amb el regidor de Compromís pendent d'uns pocs vots per entrar (sobre el 12-13%). 

Herbers, 2011-2014

El poble d'Herbers, Herbés o Herbers Jussans, a la vora de l'Aragó, és un dels municipis menys poblats del nostre territori i de la resta del País Valencià, amb una xifra que voreja el mig centenar d'habitants i que com succeeix a la resta de la comarca, no aconsegueix alçar el cap demogràfic.

Foto: ayuntamiento.com

Quant a les eleccions locals del 2011, a Herbers es va aplicar el règim de Consell Obert, amb tres regidors a triar entre quatre candidats, dos sota signe del PSPV i dos sota el signe del PP. I aquest darrer partit va arrabassar amb més del 80% dels vots. Van obtindre els dos regidors, un d'ells l'alcalde per tercera legislatura José Pallarés. L'altre regidor va surtir de la candidatura socialista, on els dos noms van empatar a cinc paperetes, set cops menys que els seus contrincants.

Les eleccions del 2011

Tot i que hem de tindre en compte que hi som a un poble força menut, on cada vot compta més del 2% de l'escrutini, als comicis autonòmics es van afeblir lleugerament les diferències entre els dos grans partits. El Partit Popular va guanyar, però ara amb un 58%, per un 23% del Partit Socialista. Esquerra Unida, amb tres vots, va aplegar quasi al 7%.

Uns mesos més tard, els resultats van ser prou similars per als comicis a Madrid, un 61% per al PP per un 25% del PSOE. Com a terceres forces, EU i UPyD van empatar al 6,82% que sumaven els tres vots aconseguits per cada formació.

Les eleccions del 2014

Amb una abstenció superior al 50%, a l'urna de les passades europees només hi van entrar 22 paperetes, dues de les quals en blanc. De la resta, 14, un 70%, van triar la candidatura del PP, 4 van triar la del PSOE i les dues restants portaven les sigles de dos partits ben minoritaris, fins i tot exòtics, Escons en Blanc i de l'Agrupación de Electores Recortes Cero.

Aquesta nova majoria dels conservadors ens indica, ara sense necessitat de consultar el simulador, que a les pròximes eleccions municipals es repetirà de nou el resultat de les vigents.

Forcall, 2011-2014

La comarca dels Ports, des del punt de vista polític, té una peculiarietat: és de les poques comarques valencianes, per no dir l'única, on avui en dia el Partit Socialista es manté com a primera força en lloc del Partit Popular. Això és gràcies a la fortalesa del PSPV a la capital Morella i als que es consideren els pobles "grans", com són Cinctorres i el que ens ocupa ara, Forcall, tot i que no sobrepassen el mig miler d'habitants i, dissortadament, la xifra continua reduïnt-se.

Font: evadirte.com

L'alcalde forcallà, Santiago Pérez, optava a una tercera legislatura i va revalidar el mandat amb el 67,8% dels vots i cinc regidors, mentre que la candidatura conservadora es quedava amb el 32,2% i dos regidors restants. Tots set edils van ser escollits al maig del 2011 i tots set es mantenen al seu lloc a dia d'avui.

Les eleccions del 2011

La predilecció dels forcallans pel PSPV es va refrendar a les eleccions a les Corts Valencians d'aquella mateixa jornada. Els socialdemòcrates van obtindre el  el 54,21% dels vots, gairebé vint punts més que els seus immediats perseguidors, el PP, qui va traure els mateix número de paperetes a les municipals i a les autonòmiques. També cal ressenyar el paper de Compromís i Esquerra Unida, ambdues amb un 4 i escaig.

Les diferències es van reduir notablement en les eleccions al Congrés espanyol. Encara que Forcall el Partit Socialista va ser, un cop més, l'opció preferida, va baixar del 50%, exactament el 47,42%, mentre que el PP fregava els 40 punts. Entre els partits minoritaris, cal destacar el triple empat a 3,23% (deu vots) entre Esquerra Repúblicana del Pais Valencià, Compromís i Esquerra Unida.

Les eleccions del 2014

Per a les europees, el bipartidisme va perdre un bon nombre de suports, com a pràcticament tot arreu, però va aguantar decentment l'embat, sumant-hi més del 70 dels vots, un 38,7% per als socialistes, i tocant gairebé l'empat tècnic, un 33,5% per al PP. Deu vots van ser la distància entre el primer i el segon classificat, en un marc on la pràctica meitat (un xic més, de fet) de la població no va acudir a les urnes. També ací va sorprendre la pujada d'opcions alternatives fins a xifres quasi inèdites: Esquerra Unida va aplegar al 7,3% mentre Podem aplegava al 6,81%  i Compromís al 5,76%. Finalment, UPyD a penes superava l'umbral dels tres punts.

Amb aquestes xifres, en unes pròximes municipals el PSPV continuaria sent el partit més votat i guanyaria de nou per majoria absoluta, això sí, reduint-hi la diferència amb el PP a un sol regidor. 

Culla, 2011-2014

La monumental vila de Culla, a un pas del cel, ha estat una de les localitat de moda d'enguany, com a seu de la Llum de les Imatges juntament Catí, Benicarló i Vinaròs, la qual cosa ha permés a molts visitants conéixer de primera mà el gran patrimoni històric i natural (no oblidem l'emblemàtica carrasca o la Mina Victòria-Esperança). Però, com en aquest blog tractem de política local, la situació a Culla és que tres anys i mig després de les municipals, els set regidors triats en aquell moment conserven el seu lloc.

Foto: bloctum.cat

D'una manera ben desigual, el PP arrabassa amb sis regidors encapçalats per l'alcalde José Francisco Bellés. Una de les raons que expliquen eixe 85% de vots per als populars la trobem en que era una candidatura confeccionada amb cullans, mentre que la llista del PSPV la composaven persones forànies: de fet, el regidor elegit pels socialistes és de Morella. Són tàctiques, aquestes candidatures fantasma, que empren els partits per guanyar pes en els partits judicials i de retruc, a les diputacions.

Les eleccions del 2011

Ara bé, si no hi ha candidatura "bona" alternativa a la popular és perque Culla és un dels municipis on els conservadors trauen majors percentatges: en el cas dels comicis a les Corts Valencianes van obtindre un aclaparador 82% per només 14% del segon partit, de nou el PSPV.

Fins i tot van pujar un puntet més al mes de novembre quan va ser el moment d'escollir els representants castellonencs al Congrés dels Diputats. Mentre, els socialistes baixaven a 12 punts. Cap altra formació saltava la tanca dels tres punts.

Les eleccions del 2014

Els cullans i les cullanes són votants fidels i ni la crisi ni el desgast institucional del PP als diversos governs l'afecten massa. En un marc de caiguda considerable dels conservadors, a la capital històrica de la Setena van mantindre un cop més la marca del 80%, deu vegades més que el Partit Socialista. Compromís, per la seua banda, va rascar el mínim del 3%.

Si apliquem aquest resultat al simulador d'Icon.cat, podem observar que la candidatura de l'actual equip de govern faria un ple: set de set regidors, deixant com a inútil una llista d'oposició i refermant un cop més la més que sòl·lida tendència de Culla. Tot i que una hipotètica alternativa constituïda des del poble podria donar cert joc a les properes municipals.

Les Coves de Vinromà, 2011-2014

A l'extrem nord-est de la comarca de la Plana Alta i separada del Baix Maestrat per les Talaies trobem la població de les Coves de Vinromà, històricament part del Maestrat de Montesa. Amb quasi dos mil habitants, passa per ser una majors poblacions del nostre territori.

Font: Viquipèdia

Pel que fa a la política local, aquesta se circumscriu a dues sigles: Junts pel Nostre Poble, qui ostenta la majoria encapçalada per l'alcalde Jacobo Salvador, i l'oposició del Partit Popular. La coalició JNP, apareguda en el marc de la lluita veïnal contra l'abocador, integra sensibilitats progressistes i municipalistes covarxines, inclosa l'agrupació del PSPV. Al 2011, Junts pel Nostre Poble va revalidar mandat però amb un modest marge respecte al PP: 54,7% a 45,2% que van equivaldre a sis regidors del JNP per cinc de l'oposició. Actualment, l'equip de govern està format pels mateixos regidors i regidores que van sortir triats en el seu moment. Per contra, dos dels regidors conservadors, el cap de llista i exalcalde Miguel Zaragozà i l'exregidora Cristina Orient, van dimitir a finals del 2013 i van deixar el seu lloc a Herminia Salvador i a Jordi Salvador.

Les eleccions del 2011

Si a les locals les diferències van ser reduïdes, només per 14 vots el PSPV va obtindre la victòria sobre el PP a les eleccions a les Corts Valencianes, 46,43% a 45,35%. Cap altra formació va travessar la barrera del 5%.

La igualtat extrema es va allargar fins al mes de novembre, amb un canvi de truita: ara el Partit Popular era el més escollit a les Coves, obtenint 24 vots per sobre del PSOE, amb uns percentatges força semblants -i intercanviats- a l'anterior convocatòria. El bipartidisme va ser la tònica dominant i de nou, cap partit va superar l'umbral mínim, ara del 3%.

Les eleccions del 2014

El PSOE va recuperar la passada primavera el vot covarxí, tot i que tant socialistes com a populars van patir una davallada respecte els seus anteriors registres. En el cas dels primers no va ser massa greu, un 43%, però el PP va caure per sota del 35%. L'altra notícia va ser el creixement d'Esquerra Unida fins el 9,29%, seguida d'altres partits d'esquerres, com el 3,33% de Compromís. Per la seua banda, Podem i UPyD van quedar a un parell de vots per aplegar als tres punts.

La particularitat de l'escena política covarxina fa inútil una translació d'aquestos resultats a les eleccions municipals de l'any vinent, atès que encara es desconeix si perviurà la coalició JNP, si el PSPV recuperarà la seua marca o si apareixerà una tercera papereta. En tot cas, com a curiositat, amb els mateixos partits que es presenten a les europees, el PSPV revalida triomf amb sis regidors i el PP en perdria un, a favor d'Esquerra Unida. Si per contra, atorguem a Junts pel Nostre Poble els vots de centreesquerra i al PP els de centredreta, trobarem que també els conservadors perden un seient, ara en favor de JNP.

Cinctorres, 2011-2014

Cinctorres és el segon municipi de la comarca dels Ports, frec a frec amb Forcall, tot i així, pateix el despoblament que afecta tot l'interior del nostre territori: en aquest cicle electoral que començava fa tres anys i mig, per primer cop es baixava dels 400 habitants censats, coincidint amb una progressiva davallada de la població total per sota del mig miler de cinctorrans. La demografia no afectà la política i el Partit Socialista va guanyar de nou les locals, tal com fa des de l'any 1987. La tercera legislatura d'Antonio Ripollés va obrir-se amb un 63% a 37% de l'oposició del Partit Popular, o el que és el mateix, cinc regidors del PSPV per dos del PP, que s'han mantingut sense canvis fins a dia d'avui. Com a curiositat, a banda de Ripollés, el plenari hi compta amb fins tres exalcaldes.

Foto: Viquipèdia

Les eleccions del 2011

Els socialistes van fer doblet aquella nit electoral i també van ser la llista més votada a Cinctorres, si bé amb un percentatge inferior, un 49%, tretze punts per sobre dels conservadors. Com a tercer partit, una Esquerra Unida que va sumar un 5,69% de l'escrutini.

Mentre, la caiguda del PSOE a tot l'Estat espanyol als comicis de la tardor d'eixe any a penes afectà a aquest poble: va obtindre un  47%, sols dos punts que uns mesos abans, encara que la distància amb els perseguidors del PP es va reduir a set punts, quasi la meitat. De nou, Esquerra Unida va mantidre's com a principal alternativa amb un 6%. Compromís, per la seua banda, es va plantar en un 4,58%.

Les eleccions del 2014

Socialistes i populars van ser, un cop més, les llistes més votades a les eleccions al Parlament Europeu, però, com en molts altres indrets, la notícia va ser la baixada del bipartidisme, que es va quedar amb dos terços a Cinctorres (39% per al PSOE, 28% per al PP). Això afavorí l'aparició de nous partits: fins a quatre formacions van superar l'umbral dels cinc punts: Primavera Europea-Compromís i Podem van avançar a Esquerra Unida, amb un 7% i 6%, respectivament, pel 5,5% dels comunistes, mig punt més que UPyD.

Tota aquesta pluralitat es redueix al bipartidisme si traslladem aquestos resultats a unes eleccions municipals, en les quals novament triomfaria el PSPV, això sí, només amb un regidor per sobre del PP. Resta per veure, doncs, si els bons resultats a les Europees anima a una tercera candidatura cinctorrana.

Cervera del Maestrat, 2011-2014

Al bell mig del Baix Maestrat, Cervera ha esdevingut un fortí del Partit Socialista del País Valencià d'ençà es va fer amb l'alcaldia a l'any 2003. Vuit anys després i amb una candidatura encapçlada pel exdiputat a Corts Adolf Sanmartín, el PSPV va revalidar el seu govern per una clara majoria: sis regidors i un 77%, mentre que l'edil restant va anar a les files del Partit Popular. Actualment, els set representants que els cerverins al maig del 2011 romanen a la casa de la vila.

Foto: Eulàlia Garreta

Les eleccions del 2011

El 97,40% dels vots de Cervera del Maestrat als comicis autonòmics van ser recollits pel bipartidisme, i no precisament de forma igualitària: el PSPV va tornar a guanyar, ara bé, amb més de 15 punts menys que a les locals, a tocar del 60%, a la vegada que els populars fregaven el 40%, fet que mostra que un percentatge a tindre en compte de veïns van combinar els dos vots eixa jornada electoral.

Pocs mesos després, per a la tria de diputats a Madrid, la diferència entre PSPV i PP es va reduir una mica més: tot just vuit punts, 52% a 44%. En un ambient bipartidista, cap altre partit va superar l'1,2%.

Les eleccions del 2014

Hem vist que la tendència en aquest cicle electoral cerverí ens duia cap a un empat tècnic entre els dos grans partits, però a les passades europees les distàncies es van mantindre i fins i tot crèixer molt modestament. L'altre apunt que ens va deixar aquestos comicis fou el relaxament del domini de socialistes i populars: si ambdues sigles solien acumular més del 95% de les paperetes, aquest percentatge descendia ara fins el 84% aproximadament, la qual cosa ha permés que Esquerra Unida obtinguera un 5,59% i que Compromís i UPyD fregaren la barrera del 3%.

Uns resultats que aplicats a unes futures eleccions locals ens atorgarien la quarta legislatura consecutiva del Partit Socialista, això sí, amb només 4 regidors, per 3 dels populars, encara que com vam veure fa tres anys, la força del candidat pot girar el signe del vot.

Catí, 2011-2014

A la frontissa entre els Ports i el Maestrat s'alça Catí, una de les viles amb un patrimoni més ric de les nostres comarques. Pel que fa a la qüestió electoral, el poble ha estat tradicionalment conservador: des de 1979 ha governat la dreta, primer UCD i després el PP. Al 2011 no va canviar l'orientació i Manuel Puig va revalidar quatre anys el seu mandat amb unes xifres arrabassadores: el 85% i 6 dels 7 regidors en joc. 

El que fa seté va parar cap l'oposició del Partit Socialista, qui va presentar una llista amb persones de fora del poble. De fet, el cap de llista del PSPV és de Vila-real, tal com ens ho recorda la mateixa pàgina de l'Ajuntament de Catí.

A dia d'avui, el plenari catinenc el composen les mateixes set persones que van ser escollides a les urnes.

Foto: www.catimenu.es

Les eleccions del 2011

Tres de cada quatre vots catinencs a les Corts Valencianes van sumar a la casilla del Partit Popular, un 76,25% exactament. El PSPV va romandre com a segona força, amb un allunyat 19,29%. Tot i que gairebé van votar les mateixes persones a les locals i a les autonòmiques (dos vots de diferència), el PP va baixar 50 vots i el PSPV va pujar 25. La resta va repartir-se entre partits minoritaris.

Aquestos resultats es van igualar a les eleccions espanyoles de novembre del 2011. Els populars van obtindre un 74% pel 20% dels socialistes. Cap altre partit va superar l'umbral del 2%.

Les eleccions del 2014

El vot catinenc sembla ser prou fidel a les sigles. Del 2011 al 2014, les diferències han estat mínimes, encara que el bipartidisme va minvar lleugerament (71% per a conservadors, 16% per a socialdemòcrates), la qual cosa va permetre que un tercer partit traguera el cap als resultats, en aquesta ocasió Esquerra Unida amb un modest 3,36%.

Així, no sorprén constatar una repetició dels resultats de les municipals de fa tres anys i mig si apliquem aquest escrutini de juny passat. Ara bé, caldrà comprovar si l'oposició, del PSPV o qualsevol altre partit, és capaç de conformar una llista nascuda des del mateix poble.

Castellfort, 2011-2014

En un poble menut, ser alcalde és més una obligació que un privilegi. La baixa població, molta d'ella persones ancianes, fa que siguen pocs els candidats que puguen dur el pes del poble al llarg de quatre anys, combinant-lo amb els seus quefers. Per aquest motiu, en alguns pobles dels Ports, des de fa dècades s'ha implantat un curiós sistema previ de primàries en el qual tots els veïns proposen qui serà l'equip de govern següent. Al 2011 va passar a Olocau, la Mata i també a Castellfort, la vila que ens ocupa ara.

Foto: castellfort.es

Si observem la llista d'alcaldes de Castellfort, hi trobem una singularitat, des de 1979, no ningú ha estat dues legislatures seguides -i només una persona dues alternes-, tot i ser, en principi, tots del mateix partit des de 1991. La resposta no és al maig, sinó al mes de febrer. En concret, un 7 de febrer, 136 castellfortins van escriure els cinc noms que serien els regidors. Tot el poble, els 208 habitants censats, éren possibles candidats. Bé, hi ha tres exempcions: l'auxiliar administrativa del consistori, l'agutzil i l'alcalde sortint. La renovació estava assegurada. Aquell qui surt elegit pels seus conciutadans pot refusar l'oferiment, però en aquesta ocasió, les cinc persones més votades van acceptar la responsabilitat. Solament hi va haver un canvi d'ordre: els dos veïns més reconeguts van deixar el cap de llista a la tercera, Rosa Adela Segura, la que seria la primera alcaldessa de la història del poble. Així, el 22 de maig, al col·legi electoral de Castellfort les municipals éren un simple tràmit amb l'única llista. Va acudir sota les sigles del Partit Popular: una altra tradició electoral d'aquestos pobles marca anar al compàs dels governs de Castelló i València per afavorir l'arribada de subvencions i inversions. La taula d'alcaldies castellfortines ho confirma: a finals dels 70 i principis dels 80 es va governar en nom de l'UCD, als 80 sota el paraigues del PSPV i actualment, el del PP. 

Les eleccions del 2011

Les municipals no ens han donat cap pista de quina és la ideologia o opció preferida dels de Castellfort, cosa que sí ens permet les autonòmiques. I no van deixar lloc a dubtes: el Partit Popular va superar el 70% dels vots. Els socialistes es van quedar amb un 18,70% i la resta es va repartir equitativament entre altres quatre formacions.

I si el 71,54% ja és un percentatge aclaridor, encara ho va ser més el 74,6% dels comicis de Madrid. El PSOE també va augmentar dos punts la seua marca, amb el perjudici de les opcions minoritàries.

Les eleccions del 2014

Les crisis i el desgast dels governs populars a Madrid, València i Castelló va repercutir en el vot castellfortí a les passades europees. Si bé el PP va ser de nou el més votat, amb majoria absoluta inclosa, va quedar-se en un 58%, una marca considerablement menor que les anteriors. Al PSOE no li va anar millor i va obtindre el seu resultat més baix de tot aquest cicle electoral, un 14%. La caiguda bipartidista va ser aprofitada per altres opcions: UPyD va ser la tercera més votada, amb més d'un 6%, i amb gairebé el 5% que atorgaven quatre vots van empatar Primavera Europea-Compromís, Esquerra Unida i Escons en Blanc.

A Castellfort no podem traure una lectura en clau municipal d'aquest resultat europeu. El sistema electoral propi que han constituit els veïns del poble fa que siga difícil aventurar qui formarà la llista, i posteriorment, s'acollirà a les sigles que governen les Corts o la Diputació.

Castell de Cabres, 2011-2014

El municipi menys poblat del nostre territori -i del País Valencià- sempre deixa resultats ben curiosos. Ací sí que es pot dir, literalment, que cada vot compta. I és que hi ha molts ajuntament del Maestrat que tenen més regidors que població censada a Castell de Cabres: 15 persones, i tres d'elles havien de formar el nou consistori d'aquesta vila de la Setena de Benifassà.

Foto: panoramio.com

Òbviament, la votació es fa en règim de consell obert: cada individu tria a dues persones. Se'n presentaven cinc (un terç de la població), tres sota les sigles del Partit Popular i dos sota les sigles del Partit Socialista. I van quedar ben repartits i alternats. En primer lloc, amb nou vots, l'alcaldessa Maria Paz Querol Giner del PP, amb sis, Maria José Tena, del PSPV, després un altre popular amb cinc vots, el segon socialista amb quatre i tanca el darrer del PP amb sols dos paperetes. A tot això, els populars es feien amb una alcaldia que ostentava el PSPV des de 1983.

Les eleccions del 2011

A les autonòmiques la situació es va resoldre amb un empat a quatre vots entre PSPV i PSOE. Els dos vots restants van anar cap el comptador de Compromís.

Per contra, a les eleccions al Congrés dels Diputats, els populars van avançar amb un vot els socialistes, 6 a 5. Amb un vot cadascú tancaven l'escrutini Compromís i Esquerra Unida.

Les eleccions del 2014

A les locals es va votar a dos partits, a les valencianes a tres, a les espanyoles a quatre, i en clara progressó aritmètica, a les europees tocava fer-ho a cinc. I els castellencs van complir. Un altre empat a quatre vots entre socialistes i populars, i un vot per a tres partits, UPyD i dues formacions inèdites al nostre territori: Piratas i el Movimento Red del jutge Elpidio Silva.

Com es pot veure, en el cas de Castell de Cabres no podem aplicar el simulador electoral: els dos partits que de ben segur es presentaran a les municipals de l'any vinent van empatar, de manera que el tercer regidor pot caure a qualsevol de les dues bandes del tauler.

Canet lo Roig, 2011-2014

Una de les lectures que ens va deixar les eleccions locals del 2011 va ser el progressiu augment de dones que aconseguien ser escollides com a alcaldesses, un càrrec tradicionalment ostentat només per homes. Va ser el cas de poblacions del Maestrat central com Càlig, Sant Mateu o el cas que ens ocupa ara, Canet lo Roig. Maria Ángeles Pallarés esdevenia la primer edil canetana, i a la vegada, feia un històric gir polític local: el Partit Popular li treia la majoria que els socialistes gaudien des de 1983.

Foto: juanemilioprades.blogspot.com

El repartiment dels set llocs en joc va quedar amb 4 a 3 a favor dels populars, 56,2% per 43,7%. Els set regidors, per cert, que encara avui en dia formen part del plenari de Canet.

Les eleccions del 2011

La victòria del Partit Popular va ser doble aquella nit de maig del 2011. A més de les municipals, també va obtindre el triomf a les autonòmiques. De fet, en un ambient bipartidista, el resultat dels dos grans partits va ser força parell a l'obtingut a l'altra urna.

I si bé la pujada del PP a les eleccions espanyoles de novembre va ser tèbia, fins el 55% dels vots, els socialistes van patir una important davallada, tot perdent la referència dels 40 punts: 36,42%. La resta del sufragi va dividir-se entre múltiples opcions, de manera que cap tercer partit va passar, a l'igual que els comicis anteriors, la barrera del 3%.

Les eleccions del 2014

Tres anys i mig després de l'inici d'aquest cicle electoral, cal reconéixer que Canet lo Roig s'ha convertit en una plaça favorable per als conservadors. A diferència de la tònica general, a les passades europees el PP va aguantar la majoria absoluta, un 53,7%. Per contra, els socialistes van baixar un esglaó més, al 31,7%. Encara molt lluny, però, d'una tercera força, en aquest cas Esquerra Unida, la qual va sumar un 4% dels vots canetans.

Segons el simulador electoral d'Icon.cat, un escrutini com el de les europees aplicat a les locals donaria el cinquè regidor al PP i per vasos comunicants, els socialistes romandrien en dos seients.

Càlig, 2011-2014

La vila de Càlig ha estat des de la Transició un fortí dels socialistes valencians, fins que al 2007 es va donar la volta a la truita i el PP va prendre les regnes. Tot resseguint el símil futbolístic, el PSPV només va estar una legislatura a l'infern i va recuperar, per majoria absulta, la composició del plenari calijó. Els populars baixaven a 4 seients i Compromís ocupava l'onzé regidor.

Font: mispueblos.es

Al llarg d'aquestos anys, la llista de regidors ha patit diversos canvis. Pel que fa a l'equip de govern dirigit per Ernestina Borràs, la regidora de Cultura Anna Saura va deixar el càrrec per motius personals, substituint-la Carles Arasa. Mentre, a les files del PP, el número 6 de la candidatura ocupa l'espai deixat per les renúncies de José Joaquín Sanz i Jesús Damián Anglès.

Les eleccions del 2011

Curiosament, la mateixa nit electoral que donava majoria absoluta al PSPV local, els votants calijons li donaven la majoria dels vots autonòmics al PPCV, si bé es cert que frec a frec amb els socialistes: només 16 vots de diferència, 44-42 als percentatges. Compromís va ser de nou tercera força amb una fidelitat de vot matemàtica: sols va traure dos paperetes menys que a les municipals, i va repetir percentatge, al voltant del 9%. 

A la tardor, el PP va guanyar les eleccions al Congrés de Madrid amb més del 50%. 50,41% per a ésser exactes. Per darrere passaven els socialistes amb un 38,6%, i de nou, com alterniva al bipartidisme, Compromís, amb un 5,5%, poc més de la meitat dels anteriors resultats.

Les eleccions del 2014

Càlig és una vila de vot canviant, i el passat maig va fer un nou revolt. Ara éren els socialistes qui encapçalaven els resultats, amb poc més del 40%. Quasi onze punts més que els populars, els quals treien el pitjor percentatge d'aquest cicle electoral. No sols això: Primavera Europea-Compromís va pujar fins el 6,58% i va ser, com abans, la tercera formació, ara bé, només amb un vot per sobre de Podem. Altres partits minoritaris a destacar són UPyD i Esquerra Unida, que van superar amb escreix el 3%.

Així, si apliquem aquestos resultats al simulador electoral d'Icon.cat, trobem que les properes municipals no ha canviat el panorama: sis per als socialistes, quatre per als populars i un per als valencianistes, sempre tenint present les amples diferències de participació entre ambdòs comicis.

Benicarló, 2011-2014

El nostre és un territori composat d'un reguitzell de viles i pobles menuts. Només dos municipis s'escapen d'aquesta tònica i podem parlar de ciutats (ciutats xicotetes, en tot cas): els veïns de la franja litoral nord del Maestrat. A fregar dels 30.000 habitants, en aquestos llocs com Benicarló, les dinàmiques polítiques locals s'afeblixen -lleugerament- per deixar entrar en joc a temes supramunicipals. El cap de llista, sense deixar de ser de summa importància, cedeix cert protagonisme a la sigla, la ideologia, el partit.

Font: Viquipèdia

Fins a sis paperetes comptava el votant benicarlando al maig del 2011. Només tres van obtindre representació i sols una la majoria absoluta: el Partit Popular, amb el 53% dels vots i 13 regidors. Per darrere repetien els colors habituals del plenari cadufer, el Partit Socialista del País Valencià amb el 28% i 6 regidors i el Bloc Nacionalista Valencià amb quasi l'11% i dos regidors. A punt de travessar la porta es va quedar Esquerra Republicana, més allunyat Esquerra Unida, i a la cua, el Partido Familia y Vida. Per la seua banda, la legislatura transcórre sense canvis ni a l'equip de govern de Marcelino Domingo ni a l'oposició.

Les eleccions del 2011

Les dues urnes del maig de fa tres anys no van experimentar gaire diferències entre sí. Pel contrari, els resultats de les autonòmiques van ser prou parells a les locals. El PP va obtindre el 51% de l'escrutini, tot seguit dels socialistes amb un 29% i Compromís, a una dècima del 9%.

Aquesta estabilitat del vot benicarlando es va mantindre fins la tardor, hora de votar al Congrés dels Diputats. En aquesta ocasió, els conservadors van pujar al 55% i els socialistes, tot i guanyar en número de paperetes respecte les valencianes, van romandre al 28%. Pel que fa al tercer partit, Compromís no aplegava per poc al 5%. Finalment, Esquerra Unida i UPyD superaven escassament l'umbral del 3%.

Les eleccions del 2014

A la ciutat de la carxofa van aplegar amb certa força els aires de renovació política que duia la passada primavera. Populars i socialistes van ser els més votats de nou, però amb una gran davallada sobretot en els primers, que a penes sumaven el 30% dels vots, vuit punts per sobre dels socialistes. La sensació d'aqueixa nit electoral, Podem, va exhibir a Benicarló quasi un 10%, mentre que Compromís vorejava el 9%. També cal destacar les pujades d'Esquerra Unida i UPyD per damunt dels sis punts i la recuperació d'Esquerra Republicana tot superant el 3%.

I com exposàvem al principi, en una ciutat mitjana com aquesta, el fet que el factor local perda força ens permet que la translació de les dades europees a locals gaudisca de certa versemblança. Així doncs, segons els resultats del simulador electoral d'Icon.cat, hi hauria un veritable bolc en la política benicarlanda. Socialistes i valencianistes mantindrien el nombre de regidors, però els populars es deixarien cinc pel camí, que repercutirien en dos per Podem, dos per UPyD i l'últim per a Esquerra Unida.

Benassal, 2011-2014

A Benassal, al cor de l'Alt Maestrat, tot i ser un dels pobles "grans" de la contornada, el despoblament continua inflexible, i als anteriors comicis municipals i autonòmics, el cens va baixar per primer cop del miler de persones, i a les europees de maig, dels nou-cents benassalencs, els quals, ara fa uns tres anys i mig, van donar l'alcaldia de nou a la candidatura del Partit Popular encapçalada per Baudilio Martínez, qui repetia com a batlle. Van traure el 59% i 5 regidors. L'oposició va quedar configurada pels quatre regidors socialistes. Cal apuntar que, pel moment, la web de l'Ajuntament de Benassal ha estat la primera de les consultades fins ara que no aporta informació sobre els representants del ple municipal.

Font: Viquipèdia

Martínez va anunciar la seua dimissió a mitjans d'abril d'aquest 2014. La raó va ser que el primer edil de Benassal va ser nomenat pel govern de la Diputació com a coordinador de la iniciativa Castelló Ruta de Sabor, posada en marxa per la corporació provincial, també en mans dels conservadors. El seu lloc el va ocupar la número dos, Mari Luz Monterde, i el nou cinquè regidor del PP va ser Nicolàs Beltran.

Les eleccions del 2011

El bipartidisme era obligat als comicis de casa, però si fa no fa, la tendència va ser la mateixa en les eleccions a les Corts Valencianes: un 95% dels vots van caure en el compte dels dos grans partits, un 62% per al PP i un 33% per al PSPV. 

Uns quants mesos més tard, de cara a Madrid, més del mateix. Els populars van mantindre percentatge (tan sols tres vots menys que a les autonòmiques), mentre que els socialistes baixaven lleugerament per sota del 30%. De la resta, només Compromís va sobrepassar el 3% i per apenes un terç de punt.

Les eleccions del 2014

Com hem vist, per a les europees, a més a més del desgast de la crisi i de la vella política, del descontent ciutadà i el creixement de noves opcions, a Benassal es va afegir el recent canvi a l'alcaldia. És complicat saber quins d'aquests factors va fer que el PP, tot i ser de nou el més votat, es quedés amb un 49% de l'escrutini. Els socialistes van continuar amb el descens sense pressa i sense pausa per obtindre un 27%, i ara ja sí, Compromís supera la barrera del cinc per cent per pujar fins el 7,5%, sense perdre de vista el 4,9% d'Esquerra Unida. Al remat, el rocós bipartidisme benassalenc havia perdut 20 punts en tres anys i mig. Però, si fem cas al simulador electoral d'Icon.cat i aplicant les dades d'aquestes europees a les pròximes municipals, encara és insuficient per a veure un tercer color: sis regidors per al PP, i tres per al PSPV.

Benafigos, 2011-2014

Benafigos és un altre dels pobles del Maestrat que s'integren formalment en la comarca de l'Alcalaten. Una vila menuda, per sota dels 250 habitants, i per tant, que celebra els seus comicis en règim de consell obert. Per a les eleccions municipals de l'any 2011, les llistes van comptar amb set noms: quatre sota signe del PP i tres sota signe del PSPV. Els populars van arrabassar amb les quatre primeres posicions, amb 93 vots la persona que més en va obtindre, l'alcaldessa Maria Mercedes Cortés, i 74 la que menys, i tot així, en van ser 40 més que el primer regidor socialista.

Font: benafigos.es

Però, com en aquestes candidatures no es contemplaven suplents, quan el regidor popular Ángel Vicente Collado va renunciar al càrrec, al no haver-hi més candidats del seu partit a les llistes, el torn va passar a la socialista Cristina Ortells, qui va renunciar al càrrec, i va recaure en el seu company de files Salvador Piris, aplegat a enguany amb 3-2 a favor del PP local.

Les eleccions del 2011

La mateixa nit de primavera, a la urna de les autonòmiques, els resultats van ser parells a les municipals. Va guanyar el PPCV amb un 54% dels vots, seguit del PSPV, que en va traure un 33%. En tercer lloc situem Esquerra Unida amb un 7,6%, això és, nou vots.

Les diferències entre populars i socialistes es van incrementar a les eleccions espanyoles de novembre d'eixe any, amb uns percentatges de 60,9% i 24,7% respectivament. Esquerra Unida va ser de nou l'alternativa bipartidista, encara que amb un punt menys que al maig.

Les eleccions del 2014

Precisament Esquerra Unida va ser la gran sorpresa als comicis europeus. Va obtindre un 12,50% i es va quedar a poc més de cinc punts per sota dels socialistes. Tot i així, l'esquerra i la socialdemocràcia van romandre de nou allunyats del predomini conservador: un 60% dels vots per al PP. Per la seua banda, Primavera Europea (Compromís) i Podem van pujar dels 4 punts... amb 4 vots cadascun. 

Si realitzem el trasllat teòric d'aquestos resultats a unes municipals, avançant de nou que aquestos pobles menuts trien representants per un altre sistema, l'escrutini repetiria l'obtingut fa quatre anys: 4 per al PP i 1 per al PSPV.

Atzeneta del Maestrat, 2011-2014

Ens desplacem ara a la part meridional del Maestrat. "Oficialment" som a la comarca de l'Alcalaten, però el sufixe d'Atzeneta reflecteix la seua pertinença històrica al nostre territori, i per tant, era de justícia recuperar-lo per aquest blog, a l'igual que municipis limítrofs que sorgiran amb la marxa.

Foto: Viquipèdia

A Atzeneta la política local està igualada entre socialistes i populars. Prou igualada: només 53 vots, un 5%, va evitar que el PSPV renovarà el mandat quatre anys després de que un partit progressista guanyara per primer cop l'alcaldia des del final de la dictadura. Al remat, quatre regidors socialistes per cinc populars encapçalats per José Barberà. No hi ha hagut substitucions en el que portem de legislatura.

Les eleccions del 2011

Als comicis a les Corts Valencianes es va gairebé repetir el que ocòrria a l'urna del costat, i de fet, el PP si fa no fa va obtindre els mateixos vots, mentre que el PSPV va davallar fins el 38%. Poble bipartidista, cap altre partit va superar el 5% a Atzeneta.

Sí que ho va aconseguir, i per sols un terç de punt, Compromís a les eleccions per al Congrés de Madrid, molt per sota de PP i PSOE en la línia dels anteriors resultats, amb una lleugera tendència, però, a augmentar les diferències entre els dos grans partits espanyols. A tot això, podem apuntar un 3,46% d'Esquerra Unida.

Les eleccions del 2014

Una escletxa es va obrir en el mur del bipartidisme. Les europees van vindre amb una davallada de PP (al voltant d'uns 6-8 punts, però per primer cop en aquest cicle perd la majoria absoluta), i sobretot del PSOE, el qual es queda amb un 25%. Això afavoreix el creixement de noves opcions: Esquerra Unida (7,2%), Compromís (5,7%) i Podem i UPyD per sobre del 4%. Si transpassem aquestos resultats al simulador electoral d'Icon.cat per a les pròximes municipals, curiosament el PP guanyaria un regidor més, el PSPV en perdria dos i hi entraria Esquerra Unida. En el cas que EU o altre munte una tercera candidatura.

Ares del Maestrat, 2011-2014

La normativa electoral que es va aplicar a les eleccions municipals de l'any 2011 marcava el cens de 250 habitants per designar o no l'anomenat consell obert, això és, els pobles més menuts per sota d'aquest número de veïns es votaven a dos persones, de forma individual, d'entre totes les presentades a les diverses llistes. La novetat, en aquell moment, és que els candidats s'agrupaven sota signe partidista, mentre que anteriorment només s'identificava amb nom i cognoms dels candidats (en molts casos, més per obligació que per gust).

Font: Viquipèdia

Aquesta situació afectava a bona part dels municipis del Maestrat interior i dels Ports. Entre ells, Ares del Maestrat, amb un cens de 189 persones. Vuit persones, quatre per al PP, quatre per al PSPV, figuraven a la butlleta i els arencs van ser clars: per a cinc regidors, els quatre primers llocs per als populars, encapçalats per Abel Garcia amb 94 vots. La plaça per l'oposició la va obtindre Ester Querol amb 75, però compte, a 4 vots, 2 vots i empatada amb els altres tres conservadors. Per contra, la resta de noms socialistes no va sobrepassar els 50 vots.

Ares del Maestrat va ser un dels primers consistoris de les comarques castellonenques que va canviar d'alcalde després de les últimes municipals. Francesc Fuentes va iniciar el mandat amb la intenció de donar el relleu a l'any següent, després de tres legislatures com a primer edil. Així va ser, i des de gener del 2012, l'alcaldia l'ostenta Abelardo Tena, mentre que Fuentes continua com a regidor.

Les eleccions del 2011

En els pobles menuts, les eleccions no-municipals tenen dues lectures curioses. D'una banda, serveix per copsar l'orientació ideològica de la societat, sense el condicionant del vot a la persona -condicionant que s'hi dóna fins i tot a les ciutats, la diferència, podem dir, es troba en la intensitat del contacte en poblacions reduïdes-, i d'altra, que cada vot suposa un tant per cent a tindre en compte.

Una mostra de la primera circumstància: el mateix dia que els arencs donaven majoria absoluta, per no dir total, als candidats del PP, a les valencianes, la diferència entre PP i PSPV es reduïa a 45-41,5% (cinc vots). Compromís, per la seua banda, sumava fins un 7%.

Al novembre, el PP va tornar a guanyar, tot i que estancava els seus números. Per contra, els socialistes minvàven cinc punts percentuals. Compromís ocupava de nou el tercer lloc amb un 6% i Esquerra Unida fregava el 4,5%.

Les eleccions del 2014

Dos anys i mig després, el PP no va patir grans diferències i de nou va ser la llista més votada tot movent-se en la franja 45-50%. Sí que hi acumula un nou descens l'oposició socialista, que es queda al 30%. Les terceres opcions, però, s'anul·len entre elles i sols Esquerra Unida supera, per poc, el 5%. El bipartidisme és encara fort a Ares del Maestrat, i els resultats aplicats a unes municipals en fan palesa: tres regidors per al PP, dos per al PSPV, pronòstic que realment manca de valor pel reglament electoral de consell obert.

Alcalà de Xivert, 2011-2014

El municipi més meridional del Baix Maestrat, amb la població dividida pràcticament per igual entre Alcalà de Xivert i Alcossebre, va ser el que més candidatures va registrar a les municipals de l'any 2011: fins a set llistes, quatre de partits nacionals, PP, PSPV, Bloc i EUPV, i tres de partits locals independents, el GIPAXAL, el GRACAA i el PLAA. Tot i la competència, Francisco Juan Mars va repetir per majoria absoluta per als populars, tot obtenint vuit regidors. Els socialistes es quedaven amb quatre i el Bloc entrava amb un regidor, amb només 44 vots per davant del Grup Independent Popular d'Alcalà de Xivert-Alcossebre. 

Actualment, eixa correlació de forces ha canviat. Al febrer del 2013, Idurre Lamelas, la que va ser cap de llista del PSPV, es desvinculava de la formació i passava al Grup dels No Adscrits. El motiu éren les desaveniències entre l'edila i la resta del partit, i de fet, des de mesos abans era Carlos Miralles qui ostentava el càrrec del portaveu al ple. 

D'altra banda, dos regidors han deixat el càrrec, substituits en els dos casos pel següent nom de la llista. Al PSPV, Andreas Ludwig deixava pas a Mariam Gimeno, i al PP, Cristina Pinilla, a penes tres setmanes després dels comicis, deixava pas a Pascual Herrera. Pinilla era el vuité nom a la llista, i aquesta renúncia pot fer pensar que el partit conservador no contemplara un resultat tan favorable. A tot això Herrera també anunciava la seua dimissió al novembre de 2012. Sense més notícies al respecte, el trobem exercint el càrrec a dia d'avui.

Foto: catalonia-valencia.com

Les eleccions del 2011

Als comicis a les Corts Valencianes, tant el PP com Compromís van traure resultats prou semblants als assolits a la urna del costat. La diferència la trobem al PSPV, qui incrementa el suport en deu punts, fins aplegar al 30%.

La història es repeteix al Congrés de Madrid. Els populars trauen a Alcalà i Alcossebre un poc més del 50%, mentre que els socialistes repeteixen valors propers al 30%. Al novembre, la diferència l'hem de buscar en el tercer lloc, arrabassat per Esquerra Unida (5,2%) a Compromís (4,4%).

Les eleccions del 2014

Compromís i Esquerra Unida tornen a intercanviar les posicions a les europees, separades d'apenes dotze vots, ambdues formacions superen el 7% en uns comicis que torna a vèncer el Partit Popular, si bé cau al 38%, per primer cop per sota de la majoria absoluta en aquest cicle electoral. El PSOE, amb un 25% pateix un desgast inferior. A tot això, Podem supera el 5% dels vots al municipi gaspatxer.

Si apliquem aquestos resultats a unes municipals segons el simulador d'Icon.cat, el panorama a Alcalà de Xivert-Alcossebre seria ben interessant: tot i guanyar de nou, el PP obtindria 6 regidors, tot quedant en minoria davant els 4 del PSPV, 1 del Bloc, 1 d'EUPV i 1 de Podem, aquestos dos entrant-hi al consistori. En aquest cas, el però a aquesta predicció cal posar-ho a la tradició de partits independents municipals els quals, no ho oblidem, van arribar a sumar el 15% a l'any 2011.