Vilafranca - històric de les municipals

Vilafranca és una vila de ritmes propis. A mig camí dels Ports, on pertany per història i sentiment, i del Maestrat, on l'enquadren per administració i comunicació, a tocar de l'Aragó. Gairebé és l'únic municipi de l'interior que ha frenat considerablement el minvament demogràfic gràcies a una forta indústria tèxtil, situant-se frec a frec amb Morella, la capital turística i de serveis del rerepaís nostrat. Aquesta circumstància s'ha reflectit en els moderns governs del municipi de la pedra seca. Només cal apreciar, amb una simple ullada, que ací, a diferència de la resta del veïnat en sentit extens, el bipartidisme és l'excepció, no pas la norma.

Curiosament, el primer ajuntament democràtic després de la II República sí va ser de dos colors. A la Unión de Centro Democrático, però, no la va acompanyar el Partit Socialista, sinó el Partit Comunista. Una nova mostra de l'especificitat vilafranquina. Tot i les arrels obreres, la UCD va obtindre el triomf, amb un regidor per sobre del PCPV. Jaime Vives va ser l'alcalde i va repetir mandat al 1983, representant ara al Partido Demócrata Liberal amb el mateix nombre d'edils. Els comunistes, per contra, sortien de la Casa de la Vila: els seus cinc seients se'ls repartien, ara sí, els socialistes i la coalició d'Alianza Popular. A dia d'avui, Vives és edil al grup popular.

Justament PSPV i AP van ser els més votats el 1987. Els socialistes, de la mà de Roger Tena, van obtindre una majoria absoluta que repetirien en dues ocasions més. A les files de l'oposició se succedien els canvis. Primer, amb els populars hi entraven els regidors de l'acord IU-UPV i del Centro Democrático Social. El CDS duplicava regidors i esdevenia segona força en la següent convocatòria, en la qual Esquerra Unida va acudir en solitari i va presentar candidatura, sense fortuna, Unió Valenciana. Al remat, PP i EUPV serien les úniques llistes alternatives als socialistes a l'any 1995.

Als comicis de 1999 s'hi va formar l'única candidatura municipalista. L'Agrupació d'Electors C. Independents de Vilafranca, AE-CIV, de caire progressista, va entrar amb força al plenari: va ser el partit més votat, i tot i no sumar majoria absoluta, l'independent Francesc Miralles va exercir de batlle durant la legislatura. El creixement del CIV va afectar especialment el PSPV, el qual va davallar poc menys de la meitat dels vots. També va baixar el PP i UV es va quedar fora de nou.

EL CIV va tindre un recorregut tant curt com exitós. Quatre anys després, el seu lloc l'ocupaven, per separat, el Bloc i l'Entesa, la marca d'Esquerra Unida aquell 2003. Els socialistes, sense guanyar ni perdre regidors respecte el període anterior, esdevenia de nou la formació més votada. Òscar Tena pren aleshores les regnes de la població, regnes que manté ininterrumpidament des d'aquell moment.

A l'igual que el CIV, Bloc i Entesa, tot i tindre presència a la Casa de la Vila, no van presentar llista a les municipals del 2007. El PSPV va aprofitar-se d'aquesta situació i va atraure aquest vot fins aconseguir la majoria absoluta amb vuit regidors d'onze en joc, la xifra més alta en aquest històric. Per concloure, com hem tocat en l'article dedicat al que ha passat a les urnes vilafranquines recentment, el PSPV de Tena va assolir una nova majoria absoluta, el PP continua a l'oposició i es va estrenar amb un edil Plataforma per Vilafranca, lligada a la coalició Compromís.