Un apartat consubstancional del joc de les eleccions són, sens dubte, les enquestes i sondejos, les travesses prèvies a la cita amb les urnes. En campanya, en precampanya i ara ja pràcticament de manera regular al llarg de les legislatures, tant mitjans de comunicació com els propis partits realitzen les seues consultes a un percentatge dels votants, i mitjançant la "cuina", la interpretació a partir de la intenció directa de vot, el record de vot i altres tècniques estadístiques, marcar les tendències polítiques de la societat. Sempre que siguen netes i amb una fitxa accessible, és clar.
Si bé a les estatals i autonòmiques són contínues, a les municipals les enquestes són més escadusseres. Més encara si baixem a poblacions menudes com les de les comarques del Maestrat i els Ports. De tant en tant, però, sí que es donen certs resultats, sobretot a mesura que s'apropa la data dels comicis.
A mitjans de la setmana passada es va publicar el resultat d'un sondeig encarregat pel Partit Popular de cara a les eleccions provincials valencianes, és a dir, a les Diputacions com la que ens ocupa, la de Castelló. La institució provincial es tria a partir de la suma dels vots a les municipals, agrupat en els diversos partits judicials, entitats infraprovincials de l'administració de justícia establertes a l'any 1834, l'any següent a la divisió provincial de l'Estat espanyol. Aquesta suma de totes les paperetes explica el per què es presenten candidatures fantasma a diverses localitats. Segons la població, cada partit judicial aporta un nombre determinat de diputats al plenari, els quals han de ser regidors electes.
Foto: Wikimedia
Cal tindre en compte que els partits judicials electorals són diferents als partits judicials actuals. Més que diferents, són els originals, sense que s'haja tingut en compte les posteriors modificacions que sí han afectat a l'administració de justícia. D'aquesta manera, a les comarques castellonenques, avui en dia tenim cinc partits judicials, però per a la Diputació en consten nou. D'aquests, quatre estan radicats en el nostre territori: Morella (1 diputat), Sant Mateu (1), Albocàsser (1) i Vinaròs (3 diputats, l'únic que es manté entre els cinc actuals).
El sondeig del Partit Popular
Amb aquesta llarga introducció volem posar en context les dades de l'enquesta del PPCV de cara a establir els seus resultats a les Diputacions, que recordem, des del govern espanyol les han dotat amb més competències, tot i ser les úniques institucions electes de forma indirecta. A l'any 2011, tots sis representants es van repartir entre el quatre del Partit Popular (dos de Vinaròs, el de Sant Mateu i el d'Albocàsser) i els dos del Partit Socialista (el restant de Vinaròs i el de Morella). El resultat al 2015 seria el mateix ,segons el sondeig de la formació conservadora, la qual cosa, de retruc, apunta que les xifres de vots municipals seria també semblant a l'obtinguda ara fa tres anys i mig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada