Ens desplacem ara a la part meridional del Maestrat. "Oficialment" som a la comarca de l'Alcalaten, però el sufixe d'Atzeneta reflecteix la seua pertinença històrica al nostre territori, i per tant, era de justícia recuperar-lo per aquest blog, a l'igual que municipis limítrofs que sorgiran amb la marxa.
Foto: Viquipèdia
A Atzeneta la política local està igualada entre socialistes i populars. Prou igualada: només 53 vots, un 5%, va evitar que el PSPV renovarà el mandat quatre anys després de que un partit progressista guanyara per primer cop l'alcaldia des del final de la dictadura. Al remat, quatre regidors socialistes per cinc populars encapçalats per José Barberà. No hi ha hagut substitucions en el que portem de legislatura.
Les eleccions del 2011
Als comicis a les Corts Valencianes es va gairebé repetir el que ocòrria a l'urna del costat, i de fet, el PP si fa no fa va obtindre els mateixos vots, mentre que el PSPV va davallar fins el 38%. Poble bipartidista, cap altre partit va superar el 5% a Atzeneta.
Sí que ho va aconseguir, i per sols un terç de punt, Compromís a les eleccions per al Congrés de Madrid, molt per sota de PP i PSOE en la línia dels anteriors resultats, amb una lleugera tendència, però, a augmentar les diferències entre els dos grans partits espanyols. A tot això, podem apuntar un 3,46% d'Esquerra Unida.
Les eleccions del 2014
Una escletxa es va obrir en el mur del bipartidisme. Les europees van vindre amb una davallada de PP (al voltant d'uns 6-8 punts, però per primer cop en aquest cicle perd la majoria absoluta), i sobretot del PSOE, el qual es queda amb un 25%. Això afavoreix el creixement de noves opcions: Esquerra Unida (7,2%), Compromís (5,7%) i Podem i UPyD per sobre del 4%. Si transpassem aquestos resultats al simulador electoral d'Icon.cat per a les pròximes municipals, curiosament el PP guanyaria un regidor més, el PSPV en perdria dos i hi entraria Esquerra Unida. En el cas que EU o altre munte una tercera candidatura.
Un petita rectificació. Al País Valencià no hi ha cap comarcalització oficial.
ResponEliminaTotes les comarcalitzacions sols son propostes. Algunes amb base històrica i altres fetes amb esquadra i cartabó
El més trist i absurd es que la mateixa administració (generalitat valenciana) que s'ha negat més d'una vegada a aprovar-les oficialment, és la primera que de tant en tant les utilitza, i normalment les menys acceptades pels pobles.
D'ací les cometes a "oficialment", si bé és cert que el màxim que s'ha avançat és l'informe de la Generalitat de 1987 -no oficial, per tant-, aquest es fa servir a l'administració mateixa i en nombrosos àmbits socials i culturals.
Elimina