El municipi de la Pobla de Benifassà comprén a cinc dels set pobles que han format la tradicional Setena de la Tinença: el Boixar, Coratxà, Fredes, el Ballestar i la capital i la més habitada, la Pobla. Enmig d'un entorn declarat parc natural i amb una forta idiosincràcia (gairebé podem parlar d'una comarca menuda), les darreres eleccions en el municipi han estat acompanyats de polèmica al voltant del cens. Tant al 2007 com al 2011, diverses formacions han denunciat un pressumpte increment irregular dels habitants empadronats als pobles de la Tinença amb intencions electorals. Moltes d'aquestes persones, segons apuntaven els partits de l'oposició a l'anterior legislatura, tenien cognoms foranis i amb casetes de fusta com a residència, la qual cosa va motivar fins i tot un programa de televisió. Les qüestions urbanístiques, com ha estat habitual al país en la última dècada, són al darrere de l'afer.
Foto: descubrelatinensa.blogspot.com
En tot cas, si mirem les xifres de l'Argos, l'Arxiu Històric Electoral Valencià, podem observar que a les municipals del 2011, el cens va ser de 293 persones, la xifra més alta en tres dècades. En tres anys després, per a les europees, la xifra s'havia reduit en cent veïns, fins les 193 persones, la xifra més baixa de tot el registre empatada amb la de mitjans de la dècada dels 90.
Justament el PP, un dels tres partits que va protestar contra l'augment del cens al 2007, va acollir sota les seues sigles a l'alcalde objecte de les queixes, en Víctor Gargallo, aleshores en el Partit Social Demòcrata. I ara sota signe popular, el batlle va revalidar mandat amb un 57,25%, que li atorgaven quatre regidors. Els altres tres pertanyen a Junts per la Tinença, formació municipalista en la qual hi estaven integrats el PSPV i els independents d'Unió per la Tinença. Tots set regidors escollits a les urnes hi mantenen el càrrec avui en dia.
Les eleccions del 2011
La mateixa jornada electoral que les locals, el Partit Popular també va ser la candidatura més reeixida en les autonòmiques, amb un percentatge similar, el 58%. Sense l'abric de JPT, els socialistes van obtindre el 22,5% dels sufragis. Com a tercera força hi ha Compromís, amb el 5,63%, mentre que Esquerra Republicana del País Valencià va travessar l'umbral dels quatre punts.
Les distàncies entre els dos grans partits es van reduir als comicis del Congrés de Madrid, celebrats al mes de novembre. El PP baixava lleugerament al 54,55%, mentre que els socialistes aplegaven a fregar el 30%. De nou Compromís va ser l'alternativa al bipartidisme, amb un 8%, seguit d'Esquerra Unida, ja amb quatre punts percentuals.
Les eleccions del 2014
Tot i un nou triomf a Benifassà del Partit Popular a les europees, en aquesta ocasió va perdre la marca de la majoria absoluta, fins caure al 41,28%. Per la seua banda, els socialistes també van baixar tres punts respecte la convocatòria anterior. Esquerra Unida es col·locava com a tercer partit amb el 5,5%, sols un vot més Compromís i UPyD.
A l'hora d'aplicar aquestos resultats i fer una projecció en unes eleccions municipals, podem triar dues alternatives: o mantindre els partits o donant per fet que l'oposició es trobarà de nou sota la coalició Junts per la Tinença. En el primer cas, es repetiria el resultat de l'any 2011; en el segon, s'invertiria a favor de l'avui oposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada