En un poble menut, ser alcalde és més una obligació que un privilegi. La baixa població, molta d'ella persones ancianes, fa que siguen pocs els candidats que puguen dur el pes del poble al llarg de quatre anys, combinant-lo amb els seus quefers. Per aquest motiu, en alguns pobles dels Ports, des de fa dècades s'ha implantat un curiós sistema previ de primàries en el qual tots els veïns proposen qui serà l'equip de govern següent. Al 2011 va passar a Olocau, la Mata i també a Castellfort, la vila que ens ocupa ara.
Foto: castellfort.es
Si observem la llista d'alcaldes de Castellfort, hi trobem una singularitat, des de 1979, no ningú ha estat dues legislatures seguides -i només una persona dues alternes-, tot i ser, en principi, tots del mateix partit des de 1991. La resposta no és al maig, sinó al mes de febrer. En concret, un 7 de febrer, 136 castellfortins van escriure els cinc noms que serien els regidors. Tot el poble, els 208 habitants censats, éren possibles candidats. Bé, hi ha tres exempcions: l'auxiliar administrativa del consistori, l'agutzil i l'alcalde sortint. La renovació estava assegurada. Aquell qui surt elegit pels seus conciutadans pot refusar l'oferiment, però en aquesta ocasió, les cinc persones més votades van acceptar la responsabilitat. Solament hi va haver un canvi d'ordre: els dos veïns més reconeguts van deixar el cap de llista a la tercera, Rosa Adela Segura, la que seria la primera alcaldessa de la història del poble. Així, el 22 de maig, al col·legi electoral de Castellfort les municipals éren un simple tràmit amb l'única llista. Va acudir sota les sigles del Partit Popular: una altra tradició electoral d'aquestos pobles marca anar al compàs dels governs de Castelló i València per afavorir l'arribada de subvencions i inversions. La taula d'alcaldies castellfortines ho confirma: a finals dels 70 i principis dels 80 es va governar en nom de l'UCD, als 80 sota el paraigues del PSPV i actualment, el del PP.
Les eleccions del 2011
Les municipals no ens han donat cap pista de quina és la ideologia o opció preferida dels de Castellfort, cosa que sí ens permet les autonòmiques. I no van deixar lloc a dubtes: el Partit Popular va superar el 70% dels vots. Els socialistes es van quedar amb un 18,70% i la resta es va repartir equitativament entre altres quatre formacions.
I si el 71,54% ja és un percentatge aclaridor, encara ho va ser més el 74,6% dels comicis de Madrid. El PSOE també va augmentar dos punts la seua marca, amb el perjudici de les opcions minoritàries.
Les eleccions del 2014
Les crisis i el desgast dels governs populars a Madrid, València i Castelló va repercutir en el vot castellfortí a les passades europees. Si bé el PP va ser de nou el més votat, amb majoria absoluta inclosa, va quedar-se en un 58%, una marca considerablement menor que les anteriors. Al PSOE no li va anar millor i va obtindre el seu resultat més baix de tot aquest cicle electoral, un 14%. La caiguda bipartidista va ser aprofitada per altres opcions: UPyD va ser la tercera més votada, amb més d'un 6%, i amb gairebé el 5% que atorgaven quatre vots van empatar Primavera Europea-Compromís, Esquerra Unida i Escons en Blanc.
A Castellfort no podem traure una lectura en clau municipal d'aquest resultat europeu. El sistema electoral propi que han constituit els veïns del poble fa que siga difícil aventurar qui formarà la llista, i posteriorment, s'acollirà a les sigles que governen les Corts o la Diputació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada