Ares del Maestrat, 2011-2014

La normativa electoral que es va aplicar a les eleccions municipals de l'any 2011 marcava el cens de 250 habitants per designar o no l'anomenat consell obert, això és, els pobles més menuts per sota d'aquest número de veïns es votaven a dos persones, de forma individual, d'entre totes les presentades a les diverses llistes. La novetat, en aquell moment, és que els candidats s'agrupaven sota signe partidista, mentre que anteriorment només s'identificava amb nom i cognoms dels candidats (en molts casos, més per obligació que per gust).

Font: Viquipèdia

Aquesta situació afectava a bona part dels municipis del Maestrat interior i dels Ports. Entre ells, Ares del Maestrat, amb un cens de 189 persones. Vuit persones, quatre per al PP, quatre per al PSPV, figuraven a la butlleta i els arencs van ser clars: per a cinc regidors, els quatre primers llocs per als populars, encapçalats per Abel Garcia amb 94 vots. La plaça per l'oposició la va obtindre Ester Querol amb 75, però compte, a 4 vots, 2 vots i empatada amb els altres tres conservadors. Per contra, la resta de noms socialistes no va sobrepassar els 50 vots.

Ares del Maestrat va ser un dels primers consistoris de les comarques castellonenques que va canviar d'alcalde després de les últimes municipals. Francesc Fuentes va iniciar el mandat amb la intenció de donar el relleu a l'any següent, després de tres legislatures com a primer edil. Així va ser, i des de gener del 2012, l'alcaldia l'ostenta Abelardo Tena, mentre que Fuentes continua com a regidor.

Les eleccions del 2011

En els pobles menuts, les eleccions no-municipals tenen dues lectures curioses. D'una banda, serveix per copsar l'orientació ideològica de la societat, sense el condicionant del vot a la persona -condicionant que s'hi dóna fins i tot a les ciutats, la diferència, podem dir, es troba en la intensitat del contacte en poblacions reduïdes-, i d'altra, que cada vot suposa un tant per cent a tindre en compte.

Una mostra de la primera circumstància: el mateix dia que els arencs donaven majoria absoluta, per no dir total, als candidats del PP, a les valencianes, la diferència entre PP i PSPV es reduïa a 45-41,5% (cinc vots). Compromís, per la seua banda, sumava fins un 7%.

Al novembre, el PP va tornar a guanyar, tot i que estancava els seus números. Per contra, els socialistes minvàven cinc punts percentuals. Compromís ocupava de nou el tercer lloc amb un 6% i Esquerra Unida fregava el 4,5%.

Les eleccions del 2014

Dos anys i mig després, el PP no va patir grans diferències i de nou va ser la llista més votada tot movent-se en la franja 45-50%. Sí que hi acumula un nou descens l'oposició socialista, que es queda al 30%. Les terceres opcions, però, s'anul·len entre elles i sols Esquerra Unida supera, per poc, el 5%. El bipartidisme és encara fort a Ares del Maestrat, i els resultats aplicats a unes municipals en fan palesa: tres regidors per al PP, dos per al PSPV, pronòstic que realment manca de valor pel reglament electoral de consell obert.